dimarts, 29 de setembre del 2009

La franja de Gazo


diccionari i Pictionary: viuen feliços perquè no s’ha inventat el Jinksionari.

tesaurus rex: llista de paraules molt antigues, anteriors a l’aparició de l’home, totes ja extingides.

ditsionari: recull lexicogràfic molt breu, consta de només cinc entrades, i tanmateix té índex.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Palla


foto anna_binna

autoestima: masturbació.

monocicle: bici solitari.

onanista: dit de qui, als estadis, fa l’onada tot sol.

divendres, 25 de setembre del 2009

Badada d'encàrrec


©Giant Ginkgo
conniventada: cop d’aire que provoca grans destrosses, però sobre el qual tothom coincideix en la seva oportunitat.

dilluns, 21 de setembre del 2009

dissabte, 19 de setembre del 2009

Música instrumental


©Okinawa Soba

contrabaix: instrument de corda nociu per la gent de poca alçada.

clapicembal: avantpassat del piano, la seva música és ideal per insomnes (llegiu si no la història de les Variacions Goldberg de Bach).

sexofon: instrument musical de vent, les dues extremitats del qual poden ser emprades (encara que de forma diferent) per satisfer les picors sexuals.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Per aixecar l'ànim



cardamón: llavor emprada com a afrodisíac universal.

reserecció: recuperació de la potencia sexual a través de la pregària.

sex appeal-pil: afrodisíac fet a partir d’alls, utilitzat pels bacallans a l’època de l’aparellament.

mastorbació: descobrir, de sobte i aclaparadorament, que t'estimes molt. (aportació de reflexions en català)

dijous, 10 de setembre del 2009

Especialistes


estonatòleg: dentista a temps parcial. [No vulguis saber que fa la resta de les hores].

hostiòputa: especialista en afeccions òssies que utilitza teràpies particularment doloroses.

terapeuta: persona que tracta les malalties amb gran eficàcia, 1024 vegades més eficient que un gigapeuta.

dilluns, 7 de setembre del 2009

Bivalves


ostracisme: aïllament al que són sotmesos aquells mol·luscs bivalves que no es comporten com cal.

muscle de roca: es cultiva mitjançant moltes hores al gimnàs.

perles cultivades: es troben dins de les ostres lletraferides.
ostres!: Expressió del musclo quan el posen a la cassola. (aportació de Galderich)

divendres, 4 de setembre del 2009

Gosar poder


©cenz
dermocràcia: Sistema de govern basat en la participació igualitària, però molt superficial, de tots els membres de la comunitat.

idiosincràcia: forma de govern indescriptible, ja que depèn de les manies i peculiaritats del governant.

timocràcia:
f. [PO] [LC] Forma de govern en què els drets i els deures dels ciutadans són establerts atenent a les seves rendes. [Això no és una badada, sinó una cita exacta del DIEC2, però oi que ho sembla?]

dimecres, 2 de setembre del 2009

Traducció automàtica


©santacrewsgirl
Potser estem tan imbuïts de la noció que el català és una llengua perseguida, que hi veiem amenaces pertot arreu. Però el cert és que sovint se’l maltracta fins a límits impropis, àdhuc d’aquest disseccionari. Com que es tracta d’una llengua subsidiària, l’utilitzarem només si no queda altre remei, perquè la normativa ho exigeix (la normativa?, ha, ha) o l’esperit comercial ho aconsella (sí, aquest és un motiu ben lícit).

Per fortuna dels que es volen implicar amb això de les llengües forasteres el mínim possible, des dels temps d’internet hi ha a l’abast de tothom uns programes de traducció molt eficaços que proporcionen versions tan impol·lutes com hilarants. Hi ha dies que em fa l’efecte que el seu ús ha esdevingut universal, perquè tot el que llegeixo (suposadament) en català sembla haver estat escrit per un extraterrestre no gaire espavilat.

[Per cert, algú sap com es fabriquen les dues versions de “El Periódico”? Tothom escriu en castellà i després les formiguetes traductores ho transvasen? O bé cadascú escriu com li rota i després viatgen lingüísticament en ambdues direccions? I perdoneu l’off-topic.]

Aquesta sensació de llengua subsidiària m’atacà a la jugular el dia que en una d’aquestes escasses pàgines que “La Vanguardia” es molesta en publicar en català va aparèixer l’improbable carrer d’Enric Granats. Joiell de la música catalana, I presume.

El dissabte, en tertúlia amb els meus germans, em comentaren que havien vist a algun Caprabo/Eroski l’anunci d’una campanya dels vins de Roda (molt adequats per escapar als controls d’alcoholèmia).

Però la perla anecdòtica se l’endugué una tasca de la Vall d’Aran. En el seu menú de tapes oferien una cosa anomenada “durícies”. Per si algú no ha entès encara la broma, es tractava de “callos”.