dimecres, 11 de març del 2009

La jerarquia eclesiàstica

[Aquesta entrada la vaig publicar al bloc veí el 28 d'octubre. La reedito aquí, perquè aquest és el seu lloc natural i perquè crec que mereix una promoció.]

Foto Okinawa Soba
El papa es qui va posar la seva llavor al ventre de la mama. Les mongetes son verdes i allargades i se solen menjar bullides (els seus pets són dolços i rodonets). En canvi els canonges es mengen crus en amanida. El bisbe és una botifarra curta, feta de carn de porc picada, greix, sang i tendrums; s’assembla al bull. En castellà, un ‘cardenal’ és una taca de color cardenal que apareix a la pell després d’haver rebut un cop. Els capellans són esquitxos de saliva que surten disparats, quan parles o cantes o esternudes. Si, en transcriure un nombre, canvies per error l’ordre de dos dígits (per exemple: 18.273 i 18.237), se’n diu que has fet un frare. Quan dues persones conversen i, per atzar, diuen simultàniament la mateixa paraula o frase, diem que han fet un bisbe. Desconec, però, si hi ha una paraula per indicar el fenomen més infreqüent en el que una paraula que estàs llegint la sents simultàniament dita o cantada per algú. Modestament, proposo a l'Institut d'Estudis Catalans dir-ne un arquebisbe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada