dissabte, 29 de gener de 2011

La setmana catalana


Confessaré que només coneixia l’existència de la paraula “endiumenjat”, és a dir, “vestit amb la roba de les festes”. Amb considerable sorpresa he descobert que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans també empara el concepte “endillunsat”, que defineix com “peresós de reprendre la feina després d’un dia de festa”.

Com que sembla que la invenció lèxica no ha anat més enllà, proposo ampliar les definicions fins a cobrir tota la setmana, tant per la completesa de la llengua com per la nostra pròpia salut mental. Així que aquí va...

endimartsat: imbuït pel conformisme resignat, però amb un cor encara rebel.

endimecresat: lleugerament convençut que vivim al millor dels móns possibles.

endijousat: endormiscat, dòcil, disposat a proposar que les setmanes durin 80 dies, si no fos per...

endivendresat: inesperadament il·lusionat, les possibilitats esclaten, algú ho considerarà al·lucinatori.

endissabtat: les potencialitats comencen a fer figa. Fugida desesperada. O ara o mai.

4 comentaris:

  1. Ha, ha... molt bona proposta. Ara només cal que els de l'IEC te les acceptin!

    ResponElimina
  2. Després que acceptin definitivament "bloc", ens hi posem.

    ResponElimina
  3. agh! un punyeter bucle! socoooooorrrrssssss!

    ResponElimina
  4. ensetmanat: aclaparat per una previsible feinada de por amb una possible llum al final del túnel

    ResponElimina