Solcant les onades

piraigua: canoa foradada.

nabilis: vaixells de grans dimensions amb la tripulació amargada i a punt d’amotinar-se.

jonqui: veler xinès destinat al transport d’opiacis.

timó (vegi's farigola): òrgan que dirigeix la nau consistent en una post plana articulada a la roda de popa mitjançant la ferramenta, molt aromàtic i del qual se'n pot fer infusions quan la nau resta ancorada (de Clídice).  

tribulació: conjunt de persones atabalades per al servei d'una embarcació (de rokins). 

onatges: determinades parts del cos quan provoquen admiració (del llibreter).

càiat: piragüa que en corrents forts de rius (ràpids) manté a tothom mutis i alerta per on passa (de Galderich).

Ai Q!

haiku: forma un poema
           japonès i sense rima
          com aquí veieu

sonet: catorze versos, organitzats en dos quartets i dos tercets (abab abab cdc dcd, o abba abba ccd dee), tots ells decasíl·labs sense cesura, musicals i sense brutícia (de Marta (volar de nit)).

ai ca!: haiku contradictori (de Matilde Urbach).

Molta barra!

"Bar del Pi" de MorBCN vist a Flickr

celler: enòleg que té pilositat abundosa sobre els ulls

tavernacle: tenda mòbil on els israelites servien vi de missa.

baricel·la: malaltia contagiosa que es caracteritza pel desig de confinament en locals on es serveixen begudes, alcoholisme social.

bar-cel-ona: ciutat etèria que no sap on és ni on va (de Brian).

barmut: local on tothom pren vi aromatitzat de la forma més silenciosa possible (de Rokins). 

arribarrar: aconseguir arrepenjar-se a la barra d'un bar molt concorregut (de Lluís Bosch).

vermut: l'aperitiu dels voyeurs (de Vicicle). 

Gent que conec per la premsa

arrivista: persona que per tots els mitjans procura atènyer el cim per contemplar el panorama.

ellit: minoria social privilegiada culturalment, políticament o econòmicament per haver sabut amb qui calia cardar. 

quadribarrut: qui, tot pretextant amor per Catalunya, en treu profit personal.

folkorrica: persona que amb la manipulació de l'art inmaterial del Poble ha fet un grapat de calers (de Glderich).

conseller àulic: conseller hidràulic en temps de sequera (del Llibreter). 

famós: varietat d'ós molt conegut per la seva fam insaciable (de rokins). 

columnista: individu ocupat en dreçar columnes; la majoria d'elles, literalment, de fum (de Girbén).

Autonòmics

Foto de benoit.darcy a Flickr

auto da fe: vehicle que porta un Sant Cristòfol i un “Papa no corris”.

autobombo: vehicle automòbil, dotat d’elements explosius, conduït per una embarassada que vol castigar el mascle responsable o, simplement, el món en general.

autoescola: vehicle que no paga el peatge de l’autopista.

autoirritat: mosso d'esquadra quan bufes l'alcoholímetre i no marca el que voldria per fer el cupo d'aquella nit (de Galderich).

autònom: vehicle propi dels independentistes catalans (de Rokins) 

autògraf: vehicle que respon als propis manuscrits (de Girbén).

autopia: autopista gratuïta, és a dir, quelcom irrealitzable (d'Amkiel).  

Gran enciclopèdia!

gec en blanc: aportació de diners destinada a iniciar la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana.

gec: jaqueta feta amb les cobertes de l’Enciclopèdia Catalana, ara que ja hi ha edició en línia.

gec d’hòsties: discussions filològiques produïdes durant la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana.

gecònids: rèptils del subordre dels saures que devoren grans enciclopèdies com si res; un exemple de llibre n'és el molt nostrat dragó (de Girbén). 

gecnocidi: mort de la cultura en català si no hi hagués hagut uns quants que haguessin iniciat accions, polèmiques o no, per a la seva recuperació (de Galderich). 

gecnoctar: quedar-se adormit amb la jaqueta posada. Bàsicament a l'estiu en un cinema amb l'aire acondicionat massa fort (de Marta (volar de nit)). 

ceg: persona que llegeix la Gran Enciclopèdia Catalana a l'inrevés perquè no veu res (d'Amkiel). 

Juliol Cortàzar

Julio Cortázar passeja per París, 1969 (foto de Pierre Boulat)

Contes i miscel·lània:

• “Totes les fogueres la foguera” (amb apèndix dedicat a la Nit de Sant Joan i la Flama del Canigó).
• “La volta al Born en 80 móns”
• “L’Illa Diagonal al migdia i altres relats”
• “Estimem tant la Lloll”
• "Casa okupada" [de Matilde Urbach]
• "L'AP-7 del sud" [de Girbén].
• "Instruccions per a canviar la pila del rellotge" [de Girbén].
• "Feinetes rarotes" [de Girbén].
• "El roc a la faixa" (inclou el relat "A les palpentes per la Plaça Reial", biografià no autoritzada de Tete Montoliu) [de Brian]

Novel·les:

• “Els Premis d’Honor”
• “Xarranca”
• “69/model per armar-la”
• “Llibre de Manel” (inclou CD en viu)

Altres:

• "Prosa de l'observatori Fabra" [de Puigmalet].

Posar seny

estereotip: conjunt d’idees que, de tant que s’utilitzen, acaben afartant.

pravdatisme: doctrina filosòfica que aconsella seguir sempre els dictats de la premsa oficial.

innociència: conjunt de coneixements innocus; un perfecte oxímoron, com es pot veure.

ressentit comú: persona molesta per una ofensa que abunda raonablement [aquí és l'Amkiel qui posa seny]. 

Gent de mar

almirall: oficial de l’armada certament narcisista, però dotat de reflexos.

comodor: oficial de la marina anglesa que no destaca per la feina que fa.

grumet: no donava la talla per carregar maletes i es va fer a la mar.

pescaorador: futur deixeble de Jesús, via Pentacostés [atrapat per Galderich]. 
 
contramestre: pare que s'embarca en llargues discussions que afebleixen l'autoritat del mestre del seu fill [pescat per Girbén]. 

na'vigant: hominoide de gran alçada, color blau i ulls grocs, amb fisonomia felina, que es dedica a viatjar dins una embarcació que es mou dins l'aigua de Pandora [cameronada d'Amkiel]. 

Verbs poc desitjables

anodir: proferir frases insubstancials i sense interès.

atrofiar: perdre la confiança.

nothificar: tendir a la manca de compromís.

prohiBITir: censura informàtica [de Galderich].

sensentendrenciar: es diu del fet que un jutge o tribunal dicti la seva decisió sobre, per exemple, un Estatut sense comprendre que pertany democràticament a un poble sencer [d'Amkiel]. 

dictanimar: insistir en una cantarella formulària d'ànim, estèril per mecànica [de Girbén].

Grans paquiderms

mamut: infant de pit amb un apetit colossal.

ipodpòtam: el reproductor de música més feixuc; impermeable, tanmateix.

rimoceront: mamífer perissodàctil que es presenta als Jocs Florals.

hipopòcrita: animal que es fa passar per un mamífer remugant, el més alt de tots els quadrúpedes, de coll molt llarg, les cames de davant més llargues que les de darrera, dues banyes curtes cobertes per la pell i amb el pelatge groc amb taques fosques, però que realment és un mamífer paquiderm gras i capgròs que viu als rius africans [caçat per Amkiel].

Mahmud Ahmadineyad: bèstia prehistòrica que hom voldria en extinció que viu i no deixa viure a l'Orient Mitjà. És una zona on entre paquiderms locals i exteriors, prehistòrics i actuals, no aixeca cap! [caça major de Galderich]

Menges forasteres

Foto de pneff vista a Flickr

tagín tònic: estofat nordafricà que restableix l’equilibri físic.

tempurer: cuiner eventual que fa arrebossats a un restaurant japonès.

vaguet: dròpol d’origen francès que freqüenta les fleques veïnes.

rollet de primavera: el típic amor abans del de l'estiu [recepta de Galderich].

maki: guerrer emboscat, amb camuflatge d'arròs i algues nori [cuinat per Clídice].

hommelettre: rebuscada truita farcida amb pasta de sopa de lletres [fregida per Girbén].

brandada de va callar: plat que fa emmudir als més xerraires [d'amkiel].

botifarra amb seques: es diu del menjar llonganissa de porc en companyia d'amigues escanyolides [un altre plat d'amkiel].