De la A fins més enllà de la Z





2 sinus hiperbòlics: el que tots recordem de la pel·lícula Amarcord (de Brian).
3 estrelles: en segons quin país o ciutat, te'n recorden sovint als 3 porquets (de Vicicle).














abicidari: les biciroles del transport sobre dues rodes.
abintestí: part dels budells que, després de l’operació d’apendicitis, no queda clar a quin dels hereus anirà a parar.
abonament: contracte pel qual hom paga un import per millorar les seves qualitats morals.
abrasió: erosió a la que es veuen sotmesos els Teletubbies.
abrusar: cremar una camisa femenina.
absort: amb l’ànim suspès davant la possibilitat que li toqui la loteria.

abstinent: oficial immediatament inferior a capità que no vol exercir cap dels seus drets.

àcars: aràcnids menuts, molt barats d’aconseguir.
acordió: instrument musical aeròfon, sobre les excel·lències del qual la discòrdia és absoluta.
acorduó: parella de músics romanesos que actuen als vagons del metro de Barcelona. Mentre un toca l'acordió l'altre passa la gorra (de rokins).
Actimelda: probiòtica esposa de dictador que fa cagar per la seva obsessió per les sabates i la flora intestinal (de Girbén).  
actualitzacions: versió ciber de "La història interminable" (de Vicicle). 
adamm: home que no te cura de la polidesa de la seva persona, se’l sol trobar escarxofat al sofà i voltat de cerveses buides.
adéu: a a a a a a a a a a [comptats i debatuts per Víctor Pàmies].
adéu-suau: eutanàsia.

adonar-se: percebre una presència femenina.
adonis: home de bellesa notable que, vostè que badava, no havia descobert encara.
adubtar: fer entrar a la pròpia família un infant que potser té més lligams de sang amb nosaltres dels que ens pensàvem.
aerobord: la crua realitat descontrolada (de Vicicle). 
aeroporc: vaga del servei de neteja a la terminal aèria.

afectes espacials: dit de l’enamorament envers els alienígenes que veus a la pantalla.

aforisme: n’hi ha més fora que dins.
africandó: estofat de nyu amb moixernons.
agència de col·locació: camell.
agosarat: atrevit licantrop domèstic.
agrecultura: cultura de la queixa.
agredir: 1. parlar amb acidesa d’algú. 2. bombardejar amb llimones.
aigualitat: un dels pilars de la República Francesa, una mica diluït darrerament.
aigüera: lloc de la cuina on es conserven les coses més calentes.
alahcantí: muetzí valencià que probablement ha apostatat.
alacantí: nascut cantor per emprenyar. "A' la canti" (de Vicicle). 
alatzar: d’un color aleatori, especialment si es tracta de cavalls (“un cavall alatzar”).
albinisda: persona que ascendeix muntanyes amb una calipàndria de ca l'ample (contribució de Clídice).
albinista: persona que ascendeix a muntanyes elevades a condició que el cim estigui nevat.
alcalí: oxidat per les aigües del riu Henares.
alcavot: dret de sufragi que amaga propòsits ocults i del que en poden resultar estranys companys de llit.
aldehid: compost orgànic caracteritzat per la presència del grup funcional univalent –CH=O, procedent d’un poblet d’escassos habitants.

alemanyo: fill d’una parella germano-aragonesa. Explosiu.
algorisme: segons la normativa, cal dir-ne “quelcomrisme”.
alissis: vents baixos i constants que bufen des de les zones tropicals anticiclòniques en persecució dels conills blancs.
almanap: calendari del pagès.

Almax: que Déu no existeix, diu el Hawking? I el Almax, què, eh? (de Vicicle). 
almirall: oficial de l’armada certament narcisista, però dotat de reflexos.
alquímic: l’Allau jugant amb el seu Cheminova.

Al-Raval: barri multiètnic i antic barri xino, ara amb predomini musulmà (de Kalamar).

alta costura: prêt à porter del Tibet.
alta fidelitat: la dels gossos i la dels sherpes.
altrurisme: convidar desconeguts a passar les vacances a l’Himalàia.
alumini: metall petit.
alvocat: malgrat que va treure's la carrera de dret, va preferir fugir a Mèxic per fer guacamole.
al·lucinat: astronauta després d'haver aterrat a la lluna. (de Galderich)
amanaces: donar a entendre que es pot fer mal amb unes mans ben grosses (de Kalamar).

ambputada: es diu de la cama tallada per un error quirúrgic.
amfòter: sense prejudicis; que tant se li'n fot (de Brian). 

amortitzar: extingir una afecció tendra (i mercenària) per pagaments successius.
amoto: vehicle motoritzat de dues rodes en el que no poden muntar els estudiants de Lletres.
ampolla de vi: recipient per a beguda, amb forma fàl·lica, habitual en les taules casolanes (de Júlia).

analcrònic: persona que de tant estar al lavabo en cagarrines està fora del seu temps (de Galderich).
analfabot: dit de qui no sap saltar.

analfaveta: noia més aviat bleda, que apart de no saber llegir, té alguns problemes amb l’ortografia.
anàlisi: colonoscòpia. 
anapesto: en mètrica grecollatina, peu compost de tres síl·labes, les dues primeres curtes o inaccentuades i la tercera llarga o accentuada. Conté alfàbrega i pinyons. Deliciós amb qualsevol tipus de pasta de paper.
anarcaisme: creença en la bondat d'un avenir regressiu (de Girbén).
anarconda: boa molt gran i difícil de governar.
anarsonant: rima que té com a principi el "fot-li que és de Reus" (de Galderich, per la patilla).  
andallúç: pescaíto frito.
andròmina: home atrotinat i inútil. 
anemic: oponent amb poques defenses.
aneurisme: bossa formada per la dilatació de les parets d’una artèria, sovint provocada per les precipitades decisions econòmiques del govern.
angles: la mare anglesa, és clar, de tots els problemes (de Vicicle).
anglicà: bulldog.
anglicisma: separació de l'església de Roma efectuada per Enric VIII.
ani-mal: ésser vivent destinat a fer la punyeta, com per exemple, a Alien I, II i III o a Godzilla. 
anima'l: bèstia manefla i plana (de Lo Rat).

anodir: 1. proferir frases insubstancials i sense interès. 2.        (de Galderich). 
anòfel: mosquit que practica el bes negre.
Anselm Turcmeda: escriptor català convertit a l'Islam (de Galderich).
antimoney: element semimetàl·lic que ha dut diversos químics a la ruïna.

antípoda: completament oposat a l'ús d'aparells de MP3
antiviàtic: medicament infal·lible al 100%.
antricicló: vehicle de tres rodes molt apropiat per passejar quan fa bon temps.
anus horribilis: irritació causada pel restrenyiment, la diarrea o altres afeccions (de Brian).  
anyadir: afegir-se anys.
apallisar: fer una cosa llisa a cops.
aparitiu: beguda amargant que prenen les parteres per tenir una “horeta curta”.
apàtic: dit de qui té poca gana.
apegalós: esport cruel que practiquen els llenyataires als boscos del Canadà.
aplegapilotes: no el conviden mai per l’escudella de Nadal.

apostatador: aquell que sempre diu: Què t'hi jugues que m'esborro! [proclamat per Girbén].
apostatar: passar definitivament de l’argument pascalià per creure en déu.
aposto'l: deixeble privilegiat que recorre el món tot predicant la bona nova de les ruletes i els jocs d'atzar (de Davidoff). 
apostronat: polític que és capaç de creure en Déu o no en funció de amb qui hagi de parlar [denunciat per Galde].
apoxtasia: emoció intensa i feliç com una il·luminació que hom sent després d'esborrar-se del club catòlic [enunciat per Lluís Bosch].
aprendre pel cul: mètode d’ensenyament que utilitzen els professors desmotivats.
apretament: pis de dimensions reduïdes, ideal parelles.
aprimavera: estació de l'any en què homes i dones comencen a patir pels quilos de més. (de reflexions en català)
apròstata: persona que engega la seva religió a prendre pel cul.
apstemi: amic apste per a retornar-nos a casa després de sortir de gresca (del sobri Galderich).
aquàtic: pis de dalt de tot, amb goteres.
arameu: antiga llengua semítica en la qual els possessius tenen gran rellevància.
aranés: actualment és natural de la Vall d’Aran, demà no ho sé.
arbrecadarbre: estadístic forestal amb tendències cabalistes. 

arbreujar: podar les branques sobreres.
arbrot (d'arbre i brot): planta adolescent (inflorescència de Clídice).
arcabús: catedral gòtica. 
arcbotant: dit de l’arc construït de cautxú.
arengada: peix que ha quedat sec amb tants discursos.
ària: soprano que tingué el seu moment de glòria durant el nazisme.

ariet: seguidor de Hitler, menut, però amb molta empenta.
armani: pertanyent a un poble del Caucas que es caracteritza per la seva elegància natural.
armilla: complement per a caminants impenitents (de Vicicle). 
arnari: moble en el que es pengen peces de roba per fer cria de papallones nocturnes.
arnès: cinyell format per diverses cintes i tirants que permet a certs insectes practicar esports d’aventura dins d’un arnari.
arnilla: jaqueta amb les mànigues devorades per les larves d’un lepidòpter nocturn.
arrauxat: conversa online feta a batzegades. 
arrebossa-nova: recepta de Ferran Adrià per fer el peix fregit de tota la vida.
arrelat: conte popular d’una zona determinada.
arremangar: aprofitar que té les mànigues pujades per furtar-li el rellotge.

arrepapar-se: posar-se a la trona pontifícia amb tota comoditat.
arribarrar: aconseguir arrepenjar-se a la barra d'un bar molt concorregut (de Lluís Bosch). 
arrimar: col·locar-se prop d’un poeta per veure si ens arriba la inspiració.
arritmètica: ensenyament de les regles de càlcul adaptat per als més rucs.
arritmètrica: càlcul de la freqüència cardíaca (de finolis).
arrivista: persona que per tots els mitjans procura atènyer el cim per contemplar el panorama. 
arròs Bullitt: sopa per prendre mirant pelis dels gran Steve McQueen (de Júlia). 
arrova: 1 símbol format per una a semiencerclada que, en una adreça de correu electrònic, separa el nom de l'ordinador de l'internauta del nom de l'ordinador que li dóna hostatge. No és d’estranyar que el correu vagi lent, perquè l’arrova catalana pesa 10,4 quilos. 2 robatori de pes (de Júlia).
arrugat: gat vell.
artristis: malaltia depressiva que afecta als vells que els costa crear art (de Galderich).

arturitis: inflamació articular produïda en arrencar una espasa clavada en una roca.
arxiu-xiu: conjunt de documents acumulats per una persona secretament.
asexual: totalment ignorant en matèria de sexe (inspirada per Sànset).
asil polític: el que ofereix el PP a don Manuel Fraga.
asmàtic: últim pis i sense ascensor.
assasiní: persona tan burra, que és incapaç de matar ningú, per molt que ho intenti.
assutgena: lliri negre.
astenia: perquè ja s'ha descartat (de Clídice).
astracanada: cos celeste que sap nedar (i guardar la roba) [presentat per Brian]
atàvic: avantpassat osonenc.
ateneu: associació o club d’esquiadors.

aterratge: acabades les vacances, terror que sent el turista només arribar el seu avió a l'aeroport, el dia abans de tornar a treballar (d'Enric H. March).

àtic: habitant d’Atenes que acostumava a viure al pis de dalt.
atonyina: peix molt estimat i utilitzat com a arma contra els enemics en èpoques remotes (de Júlia).

atrofiar: perdre la confiança.
aturisme: viatges imaginaris que els desocupats fem asseguts al banc de davant de casa (de Lo Rat).
atzarsuela: peça de teatre musical, composta segons mètodes aleatoris.
autoajuda: taller de reparacions.
autobombo: vehicle automòbil, dotat d’elements explosius, conduït per una embarassada que vol castigar el mascle responsable o, simplement, el món en general.
autocensura:
auto da fe: vehicle que porta un Sant Cristòfol i un “Papa no corris”.
autoescola: vehicle que no paga el peatge de l’autopista.
autoestima: masturbació.
autògraf: vehicle que respon als propis manuscrits (de Girbén).
autoirritat: mosso d'esquadra quan bufes l'alcoholímetre i no marca el que voldria per fer el cupo d'aquella nit (de Galderich).
automàtic: 1.  últim pis ple de cotxes (de titantlobloc). 2. últim pis per viure-hi a la tardor (estil milloringlix)  (de tirantlobloc).
automús: bo per a passar l'estona (de Vicicle).
autònom: vehicle propi dels independentistes catalans (de Rokins).
autopia: autopista gratuïta, és a dir, quelcom irrealitzable (d'Amkiel).
autopús: quin mal rotllo... (de Vicicle). 

avantpapats: bruixot, martell d'heretges, narcís, egotisme, reis d'aquest món, supèrbia… ah!, i enginyeria financera (de Vicicle).

avecé: primer intent (fallit) d’ordenar l’alfabet.
aveurador: local de copes on la gent hi va a mirar i a ser mirada.
avianguda: passeig ampli amb molts bancs per a senyores de la tercera edat (de Júlia).
avi: ascendent abstemi (de Ferran (un que passava)). 
aviculer: granger especialitzat en pollastres blaugranes (de Galderich).
avillar-se: maquillar-se per no aparentar l'edat (repapieig de Galderich).
avió: vehicle volador especialment adaptat per a viatgers de l'IMSERSO (de Davidoff). 
avioneta: iaiona voladora.
aviram: grup de galls de la tercera edat.
avisimi: avantpassat africà de la humanitat.
avisínia: antiga màquina d’elevar aigua accionada per un mamut.
avissal: s’aplica a aquell que en envellir adquireix un pensament profund però gens insípid.
axolot: amfibi de la Garrotxa.

















bacallà: peix de producció escassa, seguidor de Salinger i Rimbaud.
bàcul: crossa o gaiata, especialment la que és signe d’autoritat, com ara la crossa pastoral d’un bisbe sodomita. Consolador.
Baden-Baden: ciutat balneària plena de distraccions.
balada: cançó romàntica interpretada per pistolers (d'Amkiel). 
balalaica: arma per afusellar popes de l’església ortodoxa russa.
ball de bastons: dansa especialment enèrgica correntment executada per alguns exèrcits i/o algunes policies (de Clídice).
balla-ruca: tipus de dansa sense solta ni volta que s’executa al final de les festes quan tothom s’acosta a la intoxicació etílica.
ballarruga: sarau al casal d’avis.
ballaster: Cupido enmig d'un sarau discotequer (de Galderich).
banyera: recipient gran, adequat per cometre adulteris.
baralla: batalla campal després de descobrir que hom feia trampa a les cartes (d'en Galderich).
baranar: àpat de mitja tarda que es fa al balcó.
barbitúric: sedant per a nines.
bar-cel-ona: ciutat etèria que no sap on és ni on va (de Brian).
barguenyo: arquimesa amb calaixos muntada sobre una base de peu de pont. Al seu voltant s’hi reuneixen diversos alcohòlics que acaben estràbics per la consumició d’espirituosos mesetaris.
baricel·la: malaltia contagiosa que es caracteritza pel desig de confinament en locals on es serveixen begudes, alcoholisme social.
barita: persona que es passa el dia als bars.
baríton: cantant que té la veu entre la del tenor i la del baix, i la resta del cos assegut sobre un tamboret prop d’una barra.

barjaura: dona de la vida que s'està ajaçada, fumant, en locals foscos (d'en Girbén).
barmut: local on tothom pren vi aromatitzat de la forma més silenciosa possible (de Rokins).

barra americana: un sinpa de la 7a Flota quan visitava Barcelona (perpetrat per Galderich).
barranquisme: pràctica esportiva que consisteix en anar recorrent bars fins assolir una intoxicació etílica que t’enfonsi en la misèria.
barri de barrhaques: conjunt de construccions precàris al qual s'hi ha d'accedir amb cavalleries (de Júlia).
barrinat: barri amb problemes amb les tuneladores del metro (de Galderich).

basilisc: monstre mitològic que fa olor d'alfàbrega (de Kalamar).
basques: ciutadanes d'Euskadi amb tendència a vomitar (de tirantlobloc).
basquet: petit i originari d’Euskadi, paradoxalment inútil per aquell esport d’encistellar la pilota. 
bateig: ritual d’iniciació amb el que s’acull els infants al si de l’església, l’executa un capellà amb l’ajuda d’un bat de beisbol.
batussa: africana molt alta i de caràcter violent.
bavarès: individu meridional que saliva per no res.
becada: ocell de la família dels escolopàcids, d’uns 34 centímetres de llargada. Donada la seva intel·ligència rep sovint un estipendi per prosseguir estudis acadèmics.

beer party: una idea pels democràtes americans (d'Òscar Roig).
belada: cançó de naturalesa romàntica sovint amb un senzill acompanyament d’ovelles.

Benet Sexe: Papa actual de la cúria romana, obsessionat amb tot allò que ell no practica (d'Amkiel).

benzens: molècules hexagonals i aromàtiques molt estables (de Kalamar). 
beribèric: espanyol mancat de vitamina B.

Bernat Desclot: cronista medieval. Mentre fou viu, ningú no l’anomenà així.

bes-havia: àvia petonera en pretèrit (repapieig de Clídice)
besavi: avi petoner.
bestihola: animal molt educat (de Galderich).
bestreta: avançar diners, a veure si així la mossa reticent ens ho posa més fàcil.
besuc: petó entre submarinistes.
bi-bora: substantiu amb el qual els vagos coneixen Bora-Bora (atrapada per Sànset).
bibisecció: tallar un ésser viu en quatre trossos.
bibliobús: utilització de la Paraula de Déu com a projectil.
bibliòfill: amant dels llibres de segona generació.
biblioteca: menja habitual de l'Allau i els seus seguidors (de Kalamar).
bibliotesaure: dinosaure amb monyo i rebequeta, el gruny del qual fa "xxxxxxt" [de Ferran (un que passava)]. 
bicixual: kamasutra sobre dues rodes.
bicoca: si compra la de fruites, li regalem la de llardons!
bilbliòfil: col·leccionista de llibres sobre Bilbao.
bimba: piloteta feta amb molla de pa.
bingüí: ocell de plomatge fosc al dors i blanc al pit, d’ales impròpies per al vol i tendències ludòpates.
biolar: fer un acte carnal amb una persona, en contra de la seva voluntat; però utilitzant mitjans naturals, sense conservants ni colorants.
birra: beguda que prengué Josep quan li preguntaren si ell era el pare putatiu (ofrena de Galderich).
birret: 1 barret de copa (de cervesa). 2 quinto que només puja al cap als eclesiàstics misògins (de Lo Rat).
bírria: cervesa infecta. 
birriòfil: col·leccionista de llibres trencats i en mal estat i altres galindaines. (aportació de Galderich)
birus: germans siamesos, paradoxalment nascuts a l’oest dels Urals.
bis-sexual: multiorgàsmic.
bisba: isbes adossades.
bis-be: xai del ramat de Jesús que val el doble (de Galderich).
bíter: beguda gasosa de color vermellós, de tota la vida la favorita dels informàtics de soca-rel.
blat: Planta gramínia anual, quan es troba dins d’un sac ben lligat; sinó cal dir “aquelles espigues d’allà”.
bloc expiral: dit d’aquell que deixa d’actualitzar-se per cansament, manca d’inspiració o directament per defunció.
blocaire: el seu bloc és ple d’apunts que contenen tantes paraules com poc contingut.
blocavulari: recull mots que resten per sempre a la punta de la llengua. (contribució d'El Llibreter)
blog: llibreta virtual amb falta d'ortografia...(de Galderich).
blogaire: el seu blog és ple de posts containing many paraules però no gaire content (written by Puigmalet).
blogeria: follia a què arriben els addictes a les pàgines personals (adaptat a partir de reflexions en català).
blogc: la mare de totes les guerres de la catosfera (de Galderich). 
bloquejat: bloc dedicat al rugby (de galderich)
blòquil: bloc sobre temes hortícoles que utilitza un llenguatge molt florit.
boa: enllaç nupcial que et deixa atrapat i t'estrangula (de Galderich).

bocavulvari: diccionari eròtic (ep, no és meu, existeix i el va fer Pep Vila!) [Galde, no t'ho tindré en compte].
bocavulvari: manual d'instruccions per la pràctica del cunnilingus. (inspirat per Galderich)
boix noi: espècie invasora maligne que prolifera entre la Travessera i la Diagonal (de Brian).
bolonyesa: salsa de tomàquet i carn feta amb vísceres d’estudiants (i d’algun catedràtic)

bolquer: apel·latiu afectuós que reben els blocaires novells.
bondage: joc eròtic que consisteix a lligar algú amb tota la bona voluntat del món (perversió de Ferran (un que passava)).
bongós: adorable animal de companyia ensinistrat per tocar la percussió.
bonoboarquia: monarquia 2.0.
bonsai: virtut empetitida mitjançant una tortura oriental (infligida per Lluís Bosch).
bony any nou: es diu de l’accident que es produeix durant les celebracions per l’arribada d’un nou any. Si se’n resulta il·lès, es diu “cap dany”.
bonyisme: pensament políticament correcte que acaba sent contraproduent (caritat de Galderich).
Bora Bora: illa de la Polinèsia que, paradoxalment, queda lluny-lluny.
borborigme: soroll intestinal que hom reprimeix per no ser acusat d’atacs a la Corona.
boscarla dels arrossaires: mirar de trobar-la els diumenges, quan molts fan l'arròs (xericat per en Girbén).
bot de castedat: saltiró que fan les verges quan els hi posen la mà al damunt.
botànica: branca de la biologia que s’ocupa dels animals que salten, com ara les puces i els cangurs.
botifarra amb seques: es diu del menjar llonganissa de porc en companyia d'amigues escanyolides [un altre plat d'amkiel]. 
brandada de va callar: plat que fa emmudir als més xerraires [d'amkiel].
brànquia: òrgan respiratori dels arbres submergits. 
bresaola: carn de bou salada i assecada, que se sol servir als infants tallada molt prima a les escoles bresaol.
bromedari: camèlid molt apreciat durant els focs de camp dels beduins (inspirada pel marc)
bronze: br br br br br br br br br br br [Puigmalet s'hi ha sumat].
brujía: peça del motor que te les pot fer passar molt magres si no es vol encendre (de Galderich).

budrista: telespectador amb molta paciència que assegut al sofà va digerint tot el que surt, sense immutar-se (de Galderich).
bufeta lliure: conseqüència directa de les barres lliures.
bufetada: cop a la bufeta.
bulldog: (angl.) cuiner xinès.
bullímia: sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable que se sent després d’haver menjat a ca’l Ferran Adrià.
burrissol: ase petit, pelut i suau, però que no gaudeix de la companyia de Juan Ramón Jiménez.
buscaler: home que, armat amb una destral, ronda pels boscos cercant qui sap què (de l'asilvestrat Girbén).
butllavessa: sopa dels vells divendres de Quaresma que acostumava a caure't a sobre (de Júlia).



 












c-ranc: crustaci que coixeja (donatiu de Clídice)
cabaretera: au nocturna (de Matilde Urbach).
cabeller: genet destre en muntar a pèl.
ca'buda: el cau del mestre (de Vicicle).
cacofonia: repetició sorollosa de furts de tota mena (de Júlia).

caducifolli: dit de qui, a causa de l’edat, pateix impotencia.


cagabandúrries: persona de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que defeca damunt instruments de corda (Veure també: Conseller de l'Interior) [de Girbén]
cagadubtes: persona amb necessitats urgentíssimes però que no es decideix si fer-les en un racó, en un bar, a les escases cabines adequades per a l'ajuntament per a aquesta necessitat... (de Galderich).

caimant: crocodilià atractiu.
calamari: calamars del restaurant de la mamma Maria (de Kalamar).
calavera: o ca la Mari, o ca la Pepa :)  (de Clídice)
calçotada: quan el romesco t'aplega a les calces (de Vicicle). 
càlcul renal: comptabilitzar amb una ullada quants caps de bestiar hi ha a una granja lapona. 
caliguenyo: el cigar tira tan malament que l'home s’ha tornat estràbic tot fumant-lo.

Calla, Maria: soprano grega de veu dúctil i agressiva que cansava a Onassis (de Kalamar).

callicida: dit de qui enderroca barris jueus.

camafeu: (mallorquinisme) garrell.
Camps qui pugui: situació del PP valencià en emprenyar-se en Rajoy (de Galderich)
Can Gur: masia australiana.
canceller: masia amb bodega.
cançoner: intèrpret de la cançó de l’enfadós.
càndidat: demana els sufragis, sense malícia, però (de Matilde Urbach).
candidat: persona que, sense cap mena de malícia, pretén una plaça vacant.

cansalada: suor porcina, produïda després d'un gran esforç (suada per Galderich)
cant firmus: sempre és d'agrair (de Vicicle).

cantabrick: el Roger Waters, segur! (de Girbén)
cantador: cantant amb dedicació exclusiva a la primera nota de l'escala (de Lo Rat). 
cantata: el gos cantor de la tieta (de Vicicle).
cantilanena: que canti i ens deixe en pau (de Vicicle).
canya o doble: la mesura sí importa (de Vicicle).
Cap Verd: arxipèlag de molt poc enteniment.
capfigat: obsés sexual (de Rokins i Byron).
capital de risc: jo diria que ha de ser New York, a l’hora d’invertir diners.
caporal: especialista en fel·lacions (d'el Llibreter).
caputxino: religiós d’una de les branques franciscanes qui, de sobte, s’ha vist traslladat, potser per intervenció celestial, a un Starbuck’s Café.
caramel·lita: monjo d'una orde que es deleix per tota mena de dolços i que va descalç com les oques i els ànecs (veure quàquer) (sermó de Girbén)
carcanada: peregrinació d’esquelets al Valle de los Caídos.
cardabò: geòmetra que en qüestions sexuals és un as.
cardamón: llavor emprada com a afrodisíac universal.
cardanal: sodomita eclesiàstic. 
cardenal primat: 1 prelat que és una monada. 2 orangutan doctorat en teologia (de Lluís Bosch).
cardinals: els quatre punts per fer el senyal de la creu (de Kalamar).

cardo maximus: l’home o dona més lletjos de qualsevol ciutat de l’imperi romà.
Carlo-Maria Martini: beguda espirituosa que serveix per ofegar les penes quan aspiraves a Papa de Roma i no has obtingut prou vots (de Lluís Bosch).

carrinclònica: dit de la còpia genètica exacta i, per tant, mancada de distinció i originalitat.
casa aparellada: habitatge on viu el teu xicot o xicota.
casa de birrets: prostíbul vaticà.

casca-vell: conga de l'Imserso (inspirada per Júlia).
caspirinha: àcid acetilsalicílic amb rom brasiler, infalible per la ressaca. 
castració: limitacions de les llibertats a Cuba.
catosfera: animal feréstec que funciona de nit i fa mal quan pot.
catres: k k k
ceg: persona que llegeix la Gran Enciclopèdia Catalana a l'inrevés perquè no veu res (d'Amkiel).
celesta: instrument de percussió amb teclat, de color blau clar. 
celibat: estat de la persona que no és casada a l’edat de ser-ho, però que cohabita amb un jove de nom Robin.
celler: enòleg que té pilositat abundosa sobre els ulls.
centeure: avantpassat mitològic dels actuals mileuristes.
ceramica: objecte d’argila cuita que ha caigut a terra.

cerbesa: una rossa amb amor (de Vicicle).
cerebritat: cas molt poc freqüent en el que algú és famós per la seva capacitat per pensar.
cerversa: beguda alcohòlica, l'abús de la qual acaba amb un tipus abraçat a un altre i recitant-li poemets i rodolins inventats per a l'ocasió (de Clídice).
cervessa: beguda fermentada preparada a partir de cereals, tan mal servida que sobreïx la gerra.
ciconya: ocell de plomatge blanc amb les pennes de les ales negres, les potes i el bec vermells, de vol característic amb el coll estès, que nia al capdamunt de campanars i d’edificacions aïllades. Molt de la broma.
ciència aflicció: gènere literari que presenta una visió desoladora del futur. 
ciència ficció: I+D en Espanya (de Vicicle).
ciència micció: subgènere literari que presenta una visió ridícula del futur, que fa pixar de riure.
cifilització: provocar l’avanç intel·lectual i social d’una cultura per via sexual i amb greus perjudicis sanitaris.
cigaló: insecte homòpter i alcoholitzat.

cigromància: art d’endevinar el futur consultant les restes de l’escudella.
cimentiri: part de nínxols d'una necròpoli (de Galderich).

cincona: ona ona ona ona ona
cineasta: director de pel·lícules taurines.
cineFòrum: 1. Fòrum que si, al 2004, va ser de cine va ser-ho de sèrie B. 2. Gat per llebre (de Girbén).
cinemascop: sistema de rodatge i producció que realça les pel·lícules de Chuck Norris.
cinemateca: “La grande bouffe”.
cínic: mot palíndrom (ves, aquest del “Disseccionari” es pensa que ha fet una gran troballa).

cingle: disc petit que, amb només dues cançons, va aconseguir enfonsar la carrera de l’artista.
circumcisió: Fofó talla un prepuci o un clítoris.
cisterna: dipòsit subterrani on es recullen i guarden les aigües de pluja al monestir de Poblet.
Ciutatdella: parc centenari, tancat uns dies per la policia (de Kalamar).
clapicembal: avantpassat del piano, la seva música és ideal per insomnes (llegiu si no la història de les Variacions Goldberg de Bach).
clara: una rossa amb seny (de Vicicle).
claraboia: semiesfera transparent que flota a la teulada (de Kalamar).

classe econòmica: escola pública.
clidica de la raó pura: música amb un tel als ulls (de Galderich).
clidicista: blocaire capaç de pujar cims en bicicleta. Això sí, passant mil peripècies! (postil·la de Galderich)
cliptòman: especialitzat en mangar material d’oficina.
clòtxina: mol·lusc enterramorts (de Vicicle).
cobra: rèptil que ataca especialment els morosos.

codi font: conjunt d’instruccions d’un programari defectuós que fa aigües pertot arreu.
coetani: persona amb la que hom coincideix a un espectacle pirotècnic.
cohort: desena part d’una legió de camperols romans.

col-obra: obra literària de mil fulles atapeïdes que quan la cous put un xic (és molt més passadora en el format "trinxat") [collida per Girbén]
colt: hortalissa crucífera que provoca flatulències explosives.
colon: part final de la Rambla de Barcelona. Colon ascendent, transvers, descendent, depenent si puges, baixes o tires cap al Passeig de l'ídem (de Clídice).
columnista: individu ocupat en dreçar columnes; la majoria d'elles, literalment, de fum (de Girbén).
comodor: oficial de la marina anglesa que no destaca per la feina que fa. 
complex turístic: sentiment freqüent quan viatges a l’estranger, especialment a Venècia.

compte corrent: perill d’en(t)rampar-se.
condomini: preservatiu minúscul en multipropietat.
conjuntivitis: desig inflamat de voler anar sempre amb les peces de roba ben coordinades (de Kalamar).
conniventada: cop d’aire que provoca grans destrosses, però sobre el qual tothom coincideix en la seva oportunitat.
consecoent: dit del que obra amb el sol propòsit de fer tot el mal possible.
conseller àulic: conseller hidràulic en temps de sequera (del Llibreter).

context: escrit joiós (de Vicicle).

contrabaix: instrument de corda nociu per la gent de poca alçada.
contrafort: rival d'un pes pesant (de Clídice).
contralt: cantant que no suporta ser acompanyada pel contrabaix. 
contramestre: pare que s'embarca en llargues discussions que afebleixen l'autoritat del mestre del seu fill [pescat per Girbén]. 
conyitiu: dit de l’àmbit de la personalitat que té a veure amb la influència que tenen les dones sobre el coneixement.
conytextualitzat: fragment literari en el que la referència al nu femení surt per exigències del guió (de Galderich).

cònyuge: dona amb la que t’has casat per motius purament sexuals.
copla de pie quebrado: el lament de Guardiola quan va veure que el turmell del Messi (de Brian). 

corb: ocell briac que mai vola recta! (volada de Galderich).
corpuscle: el dia de Corpus, cap al tard.
cortovés: el nascut al bressol de la miopia (de Vicicle). 
cos-secant: tovallola.
cosinus: fill del germà del sinus.
cosnooker: la trigonometria feta art (de Vicicle).
cossos cavernosos: si erectes, espais de reflexió poc platònica (de Girbén). 
cotambgent: cim abarrotat (de Vicicle).
coure: element capaç de canviar l'estat químic dels aliments (de Clídice).
crèdit de lliure elecció: crèdit la quantitat del qual el client pot escollir i que el banc denegarà invariablement [de Brian].
crèdit optatiu: com l'anterior però que el client pot optar directament per no demanar [de Brian].  

créixens: Crucíferes perennes desesperadament necessitades d’adob.
criacionisme: doctrina segons la qual Déu els cria i ells s’ajunten.
criptó: Kr restes de la explosió del planeta de Superman (de Brian). 
crisis: cri cri cri cri cri cri
crispació: sentiment que es desvetlla quan vas a veure una pel·lícula de Dreyer i al teu costat seu algú amb una galleda de crispetes.
Cristpeta: Divendres Sant.
critpta: soterrani dels últims crits (de Vicicle). 
cromonyó: avantpassat nostre, caçador, víctima freqüent de les feres.
crostaci: llagosta a qui ja se li estan cicatritzant les ferides.
csardana: ball en rotllana, típicament hongarès.
Cu-gat: chihuahua.
cuàdriga: tir de quatre cavalls que sempre queda el darrer a totes les carreres.
cucaina: alcaloide obtingut a partir de petits insectes més aviat eufòrics.
cultibat: fruit de moltes hores d’alpinisme.

















dàctil: fruit amb aspiracions poètiques (de Vicicle).

dalai-llama: títol donat al cap del budisme andí.
dalícia: plaer extrem que transporta a un país de meravelles.
daltònic: afectat d’una insuficiència gustativa greu que l’impedeix distingir entre la Nørdic i la Schweppes. (de fet, cal dir “daltonià”, però oi que no deixarem que la lexicografia ens espatlli una bona definició?) 
daltonisme: trastorn congènit de la percepció que impedeix distingir qui és en Joe i qui és l’Averell.
datxa: fetxa.
debat a bat: jornada de portes obertes al parlament.
decaure: anar de pet avall en tots sentits; versemblant descripció de l'actualitat (desànim d'en Girbén).
de-funció: mort digna de ser teatralitzada (d'Òscar Roig i Carrera). 
defuncionari: dit de qui treballa als serveis municipals de pompes fúnebres.

déjà-bu: (gal.) paramnèsia que consisteix a percebre que allò que beus per primera vegada ja havia estat begut anteriorment. Sensació molt pròpia d’alcohòlics.

demanar: sortir de viatge el dia següent.

dentifriqui: pasta de dents usada per vampirs i homes llop.
depurar: dur a camps de reeducació els elaboradors d’havans que s’oposen al règim.
dermocràcia: Sistema de govern basat en la participació igualitària, però molt superficial, de tots els membres de la comunitat.
desaforat: encarregat de guardar forats (d'el Llibreter).
descapatable: vehicle sense coberta per atropellar castradors (de Júlia).

descollonitzar: procés de segregació de les collònies respecte de la metropolli (de Lo Rat).

desemparament de la llar: pis per on hi han passat els lladres.
deshori: quan mengem? (de Vicicle).
despatxar: tractar, un cap i els seus col·laboradors o subordinats, un o diversos afers a una famosa discoteca eivissenca o a una de les seves sucursals.
desquadrar: expulsar els cavalls d’una quadra per impagament del lloguer.
detecció precoça: anàlisis clíniques destinades a preveure possibles accidents dels “jockeys”.
destraler: destre en fer-ho tot malament. 
destranquis: ho fan tot amb la dreta i d'amagatotis (de kalamar).
detractor: vehicle malcarat que, en lloc de remolcar, xoca amb tothom (de Lo Rat).

dia de l'home dels nassos: ja té nassos celebrar el que no sabem que trobarem. De vegades l'olfacte diu que no cal alçar la copa... (bons propòsits de Galderich)
diabló de les avellanes: corc bequerut que, seguint la consigna dels Pets, menja avellanes (de Girbén).
diacrònic: dit d’aquelles jornades que sembla que no s’acabaran mai.
diccible: tot el que es pot dir en un diccionari.

diccionari i Pictionary: viuen feliços perquè no s’ha inventat el Jinksionari.
dictanimar: insistir en una cantarella formulària d'ànim, estèril per mecànica [de Girbén].
didàctica: ciència que dirigeix el procés d’ensenyament dels infants de pit.
diemnonari: diccionari plural contestatari (de Lo Rat).
diengonal: línia inclinada que forma la juntura entre la cama i l’abdomen.
difunk: mort, però molt enrotllat.
dilactant: amant de les Belles Arts de molt poca edat.
dilapidar: matar a pedrades emprant més rocs dels imprescindibles.
diminut: 59 segons.
dinosauri: dieta del T. Rex, especialment al migdia (de nit és soposauri).
dirbana: elevació induïda pel discurs polític (de Vicicle).
disc compacte: dit de qualsevol elapé on totes les seves cançons excel·leixen i no s’hi troba ni un bri de palla.
disc dur: d’Iron Maiden, amb tota seguretat.
disc ratllat: últim single "zapaterous group" (de rokins).
disc-jockey: el petit guanyador (de Vicicle).
discontinuo: replay i paradoxa (de Vicicle).
discrepar: desaprovar l’estil del pentinat de Kim Jong-Il.
discurs: la mateixa cançó del any passat (de Vicicle).
discussió: què prefereixes “Revolver” o “Beggar’s Banquet”?
disquet era: ai! i sense còpia! quin desastre! (de Clídice)
disquiet: no et moguis, formatació al aire (de Vicicle).
ditsionari: recull lexicogràfic molt breu, consta de només cinc entrades, i tanmateix té índex.
dofí: delfínid de maneres molt fines i delicades (de tirantlobloc).
donés: no se sap, però sembla que d'Escandinàvia... (de Galderich).
dopatge: acció de recórrer a estimulants antireglamentaris per tal de servir a la reialesa.
dos punts: :
dosi: i i
dossier: sier sier
dragonet: sauri polit (de Galderich).
dry martiri: síndrome d’abstinència de l’alcohòlic anònim.
duodè: -DD; ítem, duo melòdic en moviment famós ja ni me'n recorde (de Vicicle).




 












ebookació: intent d’imaginar-se com serà la lectura en el futur.

ecografia: fia, ia...

ècstasi: estat de la persona completament dominada per un sentiment intens de fàstic, que li lleva per un moment la consciència d’ella mateixa.
ecunable: nom que rebran els sistemes actuals per als ebooks d'aquí un temps (de Galderich).

e-difícil: construcció virtual on costa d'entrar (de Lo Rat). 

educació secundària: període formatiu que tampoc és que importi massa (alliçonat per Girbén).
edulcurrant: treballador del gremi de pastissers.
efebús: bell adolescent que treballa submergit a l’aigua.
Eixam ple: multitud urbana molt atapeïda per més ample que sigui el barri on viu (de Lo Rat).

elector: persona que elegeix llegir e-books. 
èlix!: expressió emprada pels gals, sovint repetida, per fer befa d’algú. 
ELLE: (gal.) ela efeminada.
el·l·l·la: ela germinada.
ellit: minoria social privilegiada culturalment, políticament o econòmicament per haver sabut amb qui calia cardar.  
eminèn: infant d’estatura superior a la que li pertoca per edat.

emoticona: símbol gràfic basat en els caràcters ASCII, que es posa a plorar així que li riuen les gràcies.
(viure) empacat: cohabitar amb algú sense haver passat per la vicaria en un habitatge de dimensions minúscules.

empapats: hem quedat tots plegats :(  (de Clídice).
emparedat: sandvitx d’Antígona.
emparedat: tu, de cara a la paret! (de Girbén).

empenyat: individu que té hipotecada la seva vida en el banc (diatriba de Galderich).
emprenyedors: empresaris amb tanta empenta que s'acaben fent pesadíssims. (d'en marc)
èmul: equí que imita un casuariforme australià.

encastellat: resident a Catalunya (o a València o a les Illes) que evita qualsevol contacte amb la llengua catalana.

encenògraf: dissenyador d’espectacles pirotècnics.
encens: persona que agafa fums quan l’empadronen.
enciamada: Verdura balear en forma espiral que es menja amanida.
encigropèdia: obra en què s’exposa el conjunt de les coneixences humanes sobre els llegums.
engendre: marit de la filla des del punt de vista dels sogres (d'Amkiel). 
enguany: tot i que indica l’any actual, en temps de crisi no es pot emprar.
ensenyant: exhibicionista que no impressiona els alumnes, ni tan sols per la dimensió dels seus genitals.
ensopegar: entrebancar-se en el moment de dur l’escudella a taula.
entomòleg: aquell que les entoma totes, les picades dels insectes (de la Professora Clídice).
entrepà: forner.

en vol en bol: aficionat molt fervorós de l'esport que consisteix a ficar pilotes dins d'un vas baixet amb la mà (de Lo Rat).
envotit: xoriço vigatà amb plataforma per Catalunya (votat per Galderich).
enzèfal: cervell petit.
enzetar: desvirgar un ase.
epistemologia: filosofia de la ciència tal com s’explica a “Barrio Sésamo”.
eqüestre: podi de dictador (cavalcada de Galderich).
equinoci: cavall que descansa. Alguns a la tardor i altres a la primavera (de Brian).

esbart: grup de persones grogues i amb quatre dits a cada mà. 
esbirra: sicària amb tendència a freqüentar els bars.

escamot: grup de rebels que lluita amb literatura incendiària (d'el Llibreter).
esclafabraguetes: feminista cabrejada.
escons: seients d'un parlament amb generatrius iguals  i directriu úniques (de Kalamar). 
escopinya: peix amb tendències cleptòmanes (de Vicicle).
escots: el que es veu des de la tribuna de dalt del parlament (de Galderich). 
escriptís: literatura confessional.
escrivent: el qui té per ofici escriure per compte d'altri, tot i que preferiria no fer-ho (redactat per Matilde Urbach de Melville).
escurçó: corrector d'estil (capturat pel Llibreter).
escurçó: l’única espècie de serp que amb els anys esdevé més curta.
esfínxter: figura fabulosa, estrambòtica i enigmàtica a qui Edip va donar ben bé pel cul.
esguaix: esport en què dos contrincants competeixen llançant-se pintura, a veure qui taca més l’altre.
esguerrà: insisteix a utilitzar la mà esquerra amb pèssims resultats.
esmorzar-dinar: berenar-sopar prematur.
esòfag: la ESO en plena activitat (de Vicicle). 
espaghetto: 1 Little Italy. 2 Balneari per a jueus.

espamarlà: crustaci indesitjable que t’arriba per correu electrònic.
esparraguera: Planta liliàcia que desvetlla passions entre els gastrònoms.
espenyol: individu ibèric que treballa al Gran Canyó ajudant als suïcides dubitatius.
espineta: clavicèmbal petit de so agut i feridor.

esquemaperdut: que m'ha desorientat, desconcertat (de Clídice).
estereotip: conjunt d’idees que, de tant que s’utilitzen, acaben afartant.
esquimal: persona que pateix fractures practicant esports d’hivern.

esquinocci: solstici d’hivern.
estalvis: estri aïllant, protector de la taula i la butxaca (de Kalamar). 
estiravot: campanya electoral de caràcter llunàtic.
estómac: ordinador d’Apple amb alta capacitat per digerir dades (d'Amkiel). 
estonatòleg: dentista a temps parcial. [No vulguis saber que fa la resta de les hores].
estornudell: ocell comú de dimensions petites i molt refredat (d'Amkiel).  
estovallès: roba per protegir la taula a l'hora de dinar procedent de les fàbriques tèxtils de Sabadell (de Júlia).

estriper: persona que fa un espectacle d’esquinçar-se la roba en públic.
etimiop: etíop que no ho veu gaire clar; possiblement per mor de la fam (d'en Girbén).

etiqueta: 1. ètica en sabatilles. 2. teràpia d'autoajuda per presos d'ETA (caritat de Males Herbes).
eurívor: bèstia que s’alimenta d’euros, entitat financera.
evolucionisme: teoria que explica l’aparició de la primera dona a partir d’una costella d’Adam.
excepticisme: doctrina filosòfica segons la qual la raó humana era incapaç de conèixer la veritat fins fa quatre dies.
ex-libris: pasta de paper procedent del reciclatge d’un llibre.

exordi: cervesa.
Explorer: ploranera anònima (de Vicicle).
exsimi: dit d’aquell que aconsegueix l’excel·lència per evolucionar fins a homínid en una sola generació.
extint: dit del cabell que recupera el seu natural color canós.
extrabisme: desviació dels ulls que provoca veure-ho tot amb una profunditat exagerada.

extradició: antigament se solia lliurar els reus refugiats a un país estranger al seu país d’origen; en l’actualitat s’afavoreix la concessió d’asil polític.
extravagància: no fotre brot fins a extrems inaudits.
extremaunció: devoció exagerada que es mostra envers els moribunds, per si cau alguna picossada de l’herència.
extremenys: naturals d’Extremadura amb complexe d’inferioritat.
exvot: objecte que s’ofereix en do a l’abstenció, davant de l’actuació de determinats polítics.

ezoo: projecte educatiu de la propaganda electoral d'ERC, ben allunyat de la realitat (de Kalamar).
















Fabra i Puig: metro de l'estranya parella (de Puigmalet).

Fabracadabra: expressió màgica que, pronunciada en el moment d'obrir un diccionari, et mena de pet a l'entrada que pretenies (de Girbén). 

fabricar: establir la normativa de la llengua catalana.

factòntum: persona que monopolitza totes les bestieses en un afer o empresa.

fado: ésser fantàstic i portuguès.

falange, falangina i falangeta: ossos de les "manus limpias" [de l'anatomista Brian]
falena: cetaci volador i nocturn, com ara Foby Dick.

fal·làcia: creure que la grandària del nas i la del penis són directament proporcionals.

fal·litosi: tenir la paraula "fal·lus" constantment a la boca (de Lluís Bosch).
fal·locràcia: poder que falla per tot arreu!  (de Galderich).
falsedat: a partir d’un cert nombre d’anys, l'edat que intentem aparentar als aniversaris.
falsetista: especialista en falsificació de partitures (d'El Llibreter)

famèlic: té ganes de ser cèlebre a qualsevol preu.
família monoparental: unitat social formada per darwinians estrictes.
famós: varietat d'ós molt conegut per la seva fam insaciable (de rokins).
fandesma: admirador espectral i un xic maquinal (aportació de Girbén).
fantasma: esperit que té problemes de respiració (de Júlia).

farfallera major: reina de les festes valencianes de locució poc clara.

fàrmac: antivirus apropiat per productes de la casa Apple.
Fartenheit 451: nombre del capítol de sèrie televisiva en el que et planteges seriosament si no seràs un alienígena (de Vicicle).
fascicle: 1. recurrència periòdica de brots feixistes per part d’elements desmemoriats. 2. bicicleta dissenyada per Mussolini, les peces de la qual es venien setmanalment als quioscos.
fastard: fill il·legítim de reconeguda impuntualitat (de Vicicle).
fastigmatisme: alteració de la refracció de l’ull que provoca nàusees en el que la pateix.
fauna: lasciva deessa campestre que, tant per comportament com per fisiologia, és força bèstia.
favoritisme: tendència a ensopegar amb la fava al tortell de Reis.
fel·lació: relació que ens du pel camí de l’amargura.
femshui: tècnica d'origen taoista, basada en la recerca de l'equilibri, consistent a disposar els elements de l'entorn de la quadra de tal manera que es trobin en harmonia amb les forces de la natura.

ferro: metall de transició que es treu de la taula periòdica quan es vol desdramatitzar (fet a 4 mans amb Matilde Urbach).
ferumona: simi pudent, però sexualment atractiu.
festigós: encara que sigui un ca molt fester, continua essent repugnant.
fHonda: casa on es dona allotjament i menjar japonès. (de finolis) O també, aparcament de motos.
fideguai: aberració absoluta, tot i que ben real, consistent en una fideuà amb frankfurt, pernil dolç, olives, xampis, bacó i mozzarella (concocció d'en Girbén).
filentrop: (gal.) teixidors humanitaris en vaga japonesa.
filentropia: escampall de productes de merceria.
filiacció: moment de crear una criatura (atribuït a Galderich).
filivostè: teixidor de taller clandestí en vaga.
fillarmònica: la descendència que tot pare desitja.
fillentropia: paternitat irresponsable d’aquell que escampa la seva llavor sense assumir les conseqüències.
fillisteu: individu d’un poble enemic dels israelites i propens a les demandes per paternitat.
fingint amb tònic: combinat en el que l’alcohol és de garrafa.
findependentista: adscrit al potent moviment dels que viuen pendents del la llibertat concentrada en els caps de setmana (castellanisme) [de Girbén].
finosaure: senyora de molta edat i molts calés que cuida la seva imatge (desenterrat pel Marcin).
flacsímil: reproducció fidel d’una publicació, però amb algunes pàgines de menys.
flamenc: 1 ocell natural de Flandes, ideal per cuinar-lo amb llet i ous al bany maria. 2 ocell del sud amb tant de ritme que mai pot tenir els dos peus a terra... a l'aigua més ben dit! (de Galderich).
flexibilització de plantilla: exercicis gimnàstics que efectuen els empleats abans d’acomiadar-los.
folicular: full de paper higiènic que fa 22 per 32 centímetres.
folkilla: cobert per menjars populars (de Kalamar).

folkorrica: persona que amb la manipulació de l'art inmaterial del Poble ha fet un grapat de calers (de Glderich).
follaraca: activitat sexual pròpia de l’adolescència, caracteritzada per la poca substància i l’excés de palla.
follet: ésser menut amb una líbido fora de mida (de tirantlobloc).
fonda: hotel per espeleòlegs.
forense: sempre encerta el diagnòstic i no gasta receptes, molt estimats pels responsables de la SS (de Vicicle).
formigó armat: sòlid enemic de l'abella Maya (de Kalamar).
formigó arnat: material d'un edifici que pateix aluminosi.

formÓs: home que s'adiu a la dita dels nostres pares: "El hombre i el oso cuanto más feos más hermosos"!  (de Galderich)
foto-grafia: m’ofereixo per fer treballs de disseny gràfic, però reconec que sóc una mica matusser.
fotomató de Montserrat: cabina prop del monestir on es poden fer fotos carnet que acostumen a sortir velades.
fotosíntesi: Photoshop botànic.
Francesc Eixipenis: autor de Lo Crestià, vasta enciclopèdia sobre tot el que ha de saber un fidel ben format, sexualment parlant (de Júlia). 
fragasauri: dinosaure gallec [de Galderich].
fraudolenta: dona alemanya immoral i que mira d’aprofitar-se dels altres.
freakandó: fricandó raret, raret... (del Llibreter).
freakcionari: diccionari de contingut monstruós, disseccionari.
friccionari: llibre que recull paraules polèmiques que no tots els lexicògrafs accepten.
fridura: peix arrebossat amb "aguaplast" (de Vicicle). 
frigorrífic: electrodomèstic veritablement lleig
fuet: llonganissa llarga i prima deixada assecar per un grup de masoquistes.
fullbol: esport del que estem saturats (de Galderich).

fumosis: operació del prepuci fumuda a determinades edats (de Galderich).

funambulància: vehicle per transportar equilibristes ferits.

fungoneta: vehicle molt polit per al transport de bolets (de Júlia).

furgó: vehicle de periodistes de premsa groga (de Kalamar). 

furtbol: esport on els jugadors s'han de robar la pilota (de Galderich). 

fustració: mai no plantaré cap arbre.
futbollista: relació de jugadors de futbol que es presenten a les eleccions (de Júlia).


















gabial: rèptil de musell allargat, propi dels rius de l’Índia, criat en captivitat.
ganiavet: eina tallant amb fulla triangular d'ús nadalenc (de Kalamar).
gara-garapinyar: cobrir d’almívar algú per guanyar-nos el seu afecte.

gàrgola: polític d'origen medieval (de Sànset).
gat: felí embriac (animalada de Galderich).
gaspatxi: sopa freda típica del País Basc.

Gates (Bill): el responsable que tots els ordinadors tinguin ratolí.
gavatx: francès resident en una populosa població del Baix Llobregat (de Girbén).
Gazophylacium: nom que explica perquè Pompeu Fabra va anomenar el seu diccionari com a "Diccionari General de la Llengua catalana". Més llarg però més senzill! (de Galderich). 

gec: jaqueta feta amb les cobertes de l’Enciclopèdia Catalana, ara que ja hi ha edició en línia. 
gec d’hòsties: discussions filològiques produïdes durant la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana.
gec en blanc: aportació de diners destinada a iniciar la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana. 

gecnocidi: mort de la cultura en català si no hi hagués hagut uns quants que haguessin iniciat accions, polèmiques o no, per a la seva recuperació (de Galderich).  
gecnoctar: quedar-se adormit amb la jaqueta posada. Bàsicament a l'estiu en un cinema amb l'aire acondicionat massa fort (de Marta (volar de nit)).
gecònids: rèptils del subordre dels saures que devoren grans enciclopèdies com si res; un exemple de llibre n'és el molt nostrat dragó (de Girbén).
gelokittyl: analgèsic per a persones infantiloides.
gelós: ós polar que sempre troba més abellidor l’iceberg del veí.
genarrador: novel·lista que no para de publicar (de Galderich).

genciana: àvia ja violàcea, la pobra (de José Luis).

generactriu: mamà de l’artista.
generós: dit d’aquell a qui els bons propòsits de l’any nou no sobreviuen febrer.

geneta: gat mesquer amb una hereditària tendència a la violència (bestiesa de Girbén).
genetic: relatiu a la transmissió de bons valors (de José Luis).

geniralíssim: geni raríssim. 
genital: relatiu a l'apogeu del punt G (de José Luis).
genitall: castració o circumcisió o ablació.

genoma: mapa genetic de la ma, empremptes digitals (de José Luis).
Gensana: jugador del barça amb corpore sano (de José Luis).

gensetic: del dolents (de José Luis).

genteta: conjunt de lactants (de Júlia). 
Genufa: òpera de Ganacek (de José Luis).

geòllec: paio que no en sap ni un borrall de la terra (del Doctor Girbén).
geomatria: la mare de totes les matemàtiques.
gerialtre: especialista en treure’s problemes de sobre.

germaniàtic: alemany primmirat (proposat per Galderich).
gigolós: menjador de llaminadures a les cantonades (creació de galderich).
gnòmon: nan que s'està palplantat permetent saber l'hora pel moviment de la seva ombra (d'en Girbén).
gobi: peix ciprínid propi del desert.

golf: curiosament, a Roses no en tenen cap camp (de Girbén). 
Gòlgotha: també conegut com “el Gotha del gol”, equip de futbol format per la resta d’apòstols ran de la traïció de Judas.
gomorrita: sodomita que utilitza sempre el preservatiu.
gore-gore: cant fúnebre en els enterraments de víctimes d’un serial killer.

gorgonzàlez: imitació nacional d’un famós formatge blau italià.

gorra de cop: airbag de cap per a principiants (topada de Galderich).
grappad'hora: estar enganxat a prendre un didal d'aiguardent italià de bon matí (servida per Girbén).
granota: “mono” pencaire.

grataceps: edifici que consta de molts pisos i ateny una alçada molt petita, ideal per a follets.

gregarià: tipus de cant coral que no admet veus solistes.
grimpi-nyaire: escalador polític o laboral amb les butxaques plenes de tant xollar el que troba pel seu camí ascendent (de Galderich).
grumet: no donava la talla per carregar maletes i es va fer a la mar.
guardacotxes: garatge.

gueto: barri molt vell.

Guinea Vés-Au!: un dels pitjors exemples d'acabament de relacions sentimentals entre la colònia i la metròpoli.
guiripau: Paul.
















habananera: cançó d’aire crioll antillà pròpia de repúbliques poc serioses (d'Amkiel).

haccent: hhhhhhhhhh hhhhhhhhhh hhhhhhhhhh hhhhhhhhhh hhhhhhhhhh hhhhhhhhhh hhhhhhhhhh hhhhhhhhhh hhhhhhhhhh hhhhhhhhhh.
haiku: forma un poema/japonès i sense rima/com aquí veieu

hairbag: dispositiu que porten els automòbils perquè, en cas de col·lisió, no es desfaci el pentinat.
halopècia: calvície dels sants.
hamburgesament: proliferació de McDonald’s.
hamviciós: ganxo metàl·lic utilitzat en sessions de sadomasoquisme extrem.
hecatomba: sepultura col·lectiva, fossa comuna.
hemistiquismiquis: vers molt primmirat, que no suporta segons quins tipus de cesures.
hermenàutica: l’art d’interpretar les cartes navals.
heroïna: dona heroica, com la que munta a cavall (de Puigmalet).

heurística: cultiu de lianes a base de prova i error.
hiat: vàlvula plena de cabòries que refuta a Descartes i el seu dubte metòdic; amb hèrnia corporifica el dubte existencial (de Vicicle).
hicnurànsia: el súmmum del desconeixement absolut.
hidròfug: gat escaldat.
hidrògent: públic d’un balneari. 
hipermetropia: novel·la futurista que passa en un Carrefour ubicat en una parada de metro (de Clídice). 
hipertext: lloc on pots comprar llibres a l'engròs i on sovint s'hi troben ofertes de 2x1 (de Víctor Pàmies).
hipopòcrita: animal que es fa passar per un mamífer remugant, el més alt de tots els quadrúpedes, de coll molt llarg, les cames de davant més llargues que les de darrera, dues banyes curtes cobertes per la pell i amb el pelatge groc amb taques fosques, però que realment és un mamífer paquiderm gras i capgròs que viu als rius africans [caçat per Amkiel].
hipoteca: herba, palla, farratge i en general qualsevol cosa que pugui menjar un cavall.
hipoteta: préstec per fer-se una operació d’estètica, en el qual la garantia són els propis pits.
hirsud: pelut només de pelvis i cames.
homeòputa: meuca que concedeix els seus favors en quantitats petites i regulars, escalfabraguetes.
homenàs: senyor de nas superlatiu a qui Quevedo va dedicar un sonet (de Kalamar).
homenatge: home amb un cul molt gran mereixedor de lloança (de Tirantlobloc). 
homilia: predicació que té lloc durant l’enllaç religiós entre dos homes.
hommelettre: rebuscada truita farcida amb pasta de sopa de lletres [fregida per Girbén].
homollogat: tot i que compleix els requisits establerts, no seu quan vol. 
homosexual: senyor trempat.
horacle: si li sacrifiques un bou, et diu l’hora. 
horeneta: seixanta minutets que passen volant.
hortografia: vranca de la grámatika que hestableix les normes per hescriure hincorrectament un mot.
hostial: club de S/M
hostiessa: cambrera d’aerolínia low-cost que tracta francament malament els passatgers.

hostiòputa: especialista en afeccions òssies que utilitza teràpies particularment doloroses.
humileurista: tot i que passa el mes amb mil euros, no se’n vanta.
humilia: sermó que pretén deixar pel terra l’ànim del seu auditori.
















iamve: orgasme poètic (de Vicicle).

Í-car: ordinador d'alta gamma però amb un preu que s'enfila pels núvols (d'en Girbén).

idèntic: idèntic
idiosincràcia: forma de govern indescriptible, ja que depèn de les manies i peculiaritats del governant.
iglusionisme: projecte utòpic per refundar l’estat d’Israel a Alaska (llegiu “El sindicat de policies jueus” de Michael Chabon).
ikeanés: habitant de la república independent de casa seva (d'Amkiel). 
il·lusió òptica: ganes d’estrenar les ulleres noves.
imbecil: imbècil i conservador.
immigrat: que s’ha establert en un país que no és el seu, però no dóna la talla.
in-cine-ració: mort produïda per combustió espontània després d'una ració de cinema molt dolent (d'Òscar Roig i Carrera).

indefinició: conjunt de les paraules que explicita el significat d’una entrada de diccionari. O potser no.
independentista: estomatòleg que no té inconvenient en extraure els queixals del seny, si aquests creixen massa.
indescriptible:
indigents: assistents al Primavera Sound o al Festival de Benicàssim.
individu: se’l pot trobar a Benarés prop d’una pira.
indústria tèxtil: món editorial.
infatal: literatura per a nens tractant-los de rucs (escrit per Galderich).
infestar: envair amb ponts el calendari laboral.
infidel: cubà de Miami.
informític: expert en ordinadors mitològics (de Júlia).
ingrata: dona que, quan li rasques l’esquena, no t’ho agraeix.
innociència: conjunt de coneixements innocus; un perfecte oxímoron, com es pot veure.
inoït: tribu del nord de la qual ningú no ha sentit parlar (per això és preferible emprar el mot ‘esquimal’).
inoportuna: dona que en qualsevol moment se’t pot posar a cantar “Clavelitos”.
INRI: Déu meu, quina creu! (d'Enric H. March).
interí prim: funcionari que amb la crisi no té clar si es quedarà amb la plaça (de Galderich). 
intolerrància: manca de tolerància que ve d’antic i ja comença a fer pudor.
ioda: un oligoelement és, que semblant a la del clor una olor fa, de color violeta vapors emet, del grup dels halògens no metàl·lics element químic n'és.
iota: ball folklòric dels hel·lenistes aragonesos.
Í-pode: criatura canora que es desplaça mitjançant una senzilla interfície circular.
ipodpòtam: el reproductor de música més feixuc; impermeable, tanmateix.
irrelefant: proboscidi menut, passa sovint desapercebut.
irritat: membre de l’oposició a l’ajuntament de València.

















jaçç: varietat de música popular d’origen nord-americà i altes propietats somníferes.
Jahvé: déu d’arribada immediata, adequat per creients frisosos.
jajamància: pràctica esotèrica consistent en menjar i riure alhora (rumiat per en Girbén).
jamamància: menges molt ben regades amb espirituosos diversos.
jaqueca: peça de vestir, amb mànigues, que si es cenyeix massa a la cintura pot produir migranyes.
jasent: persona que recupera l’oïda quan jeu.
jep: vehicle tot terreny indicat per persones carregades d’espatlles.
joguineu: rabosa de pelfa.
jonqui: veler xinès destinat al transport d’opiacis.
Jordi de Sant Jordi: l'ultrajordi, un Jordi elevat al cub; "Tots jorns aprenc e desaprenc ensems..." (de Jordi Girbén).
jornada extensible: expressió més acurada i realista d’allò anomenat jornada flexible (d'Amkiel).
jubiliar-se: quedar eximit de la feina a causa de l’edat i prendre-s’ho malament.
juvenal: de pocs anys i susceptible de ser venut per diners, txapero.

















kantable: que es pot cantar raonablement bé (de Rokins). 
kantiana: bé, que canti l'Anna (de Vicicle).
kantiano: no, per favor en això que no ens cante (de Vicicle).
kantussejar: cantar a mitja veu qualsevol tema del noi de Köningsberg (d'en Girbén).

kea: ocell de l’ordre dels psitaciformes, endèmic de Nova Zelanda, molt destre en l’elaboració de nius; si emigra a Suècia, és capaç de moblar les llars de mig món.
kenhià: nadiu de Kenya de caràcter inquisitiu.
khan: títol turc equivalent a sobirà, adoptat per algunes masies amb pretensions.
kibbús: comunitat col·lectivista i migratòria de l’estat d’Israel que es desplaça per itineraris regulars.
kirtsch: licor de cireres de gust dubtós.
kisso: gosset anglès molt afectuós.
kiwiures: establiment d’ultramarins neozelandesos.
kurda: natural del Kurdistan (o això vam entendre, quan la ingressaren en coma etílic).





 












l'oucomballa: bòxers
la la: lletra de l'abecedari groga (vegi's Teletubbies) [de Galderich]. 
La maleta: no la toquis que és de la Carme! (de Galderich).

La pell de brou: tel que es fa a la superfície del caldo quan el greix es refreda.

Laxant Busto: peça de roba interior que provoca el pit caigut (específic de Clídice).
legòlatra: persona que adora el famós joc de construcció danès.
lent de contacte: esquerp, que no fa amistats amb facilitat.
lent de reflexos: mirall.
levita: el porten els que són per damunt del bé i del mal (de Vicicle).
literadura: lletres que perviuen, tot i ser de mal pair (de Puigmalet).
llagosta: crustaci nafrat.
llamàntol: crustaci andí i pelut, emparentat amb els camèlids (gairebé Matilde Urbach).
llaminer: dit de qui excava la terra a la recerca d’un filó de sucre candi.
llardós: caverna on habiten uns plantígrads gens polits.
llarg-and-baix: rèptil ambivalent (caçat per Galderich).
Llei del Talió: ull al quadrat, dent al quadrat.
llegir entre línies: 1 capacitat de comprendre, per art de màgia, allò que no està escrit. 2 Al metro, esport de risc que es practica en els passadissos de transbordament [impartides per Matilde Urbach].
llenguado: peix xerraire (de Júlia). 
llenguadoc: peix oval, molt aplanat, versat en poesia trobadoresca.
lletramalferit: persona molt tocada per la mala literatura (de Rokins i Byron).
llibragueta: llibre que s'obre amb cremallera (de Tirantlobloc).
llibreral: que defensa la llibertat de impremta (de Brian). 
llibreralisme: doctrina que propugnava la desregulatizació de les llibreries i biblioteques (de Lluís Bosch).
llibrertí: aquell que practica l'amor llibre (de Puigmalet).
llibret: obra dramàtica destinada a ser cantada que trobem enquadernada amb cobertes de llomillo arrebossat (de Girbén).

llibretat: quan la llibertat de les persones és només teoria (de rokins).
llimac: ordinador molt estimat per alguns esnobs, encara que sigui llefiscós, lent i només funcioni quan plou.
lliteratura: 1 darrers escrits de J. C. Onetti. 2 llit adaptat per llegir fins quedar-se fregit (de Rokins).
llits separats: acabats de comprar a IKEA.

















mac-agundena: renec proferit quan es penja un mac o no funciona la pantalla tàctil de qualsevol i-thing (de Tirantlobloc).

macaco: lladre de pomes electròniques (de Lo Rat).
mac arroni: pasta cilíndrica típica de Glasgow (de Tirantlobloc).

macat -ada: usuari d'apple estigmatitzat (de Lo Rat).

MacArbre: vegetació dels cementiris escocesos.
Macau: llodriguera on venen ordinadors Apple.
macaveu: membre d’un grup religiós jueu molt dotat per la interpretació de l'òpera italiana.
macdóna'ls: cadena de filantrops que atapeeixen el món d'ordinadors i pomes (de Lo Rat).

madrillenya: nativa d'on més en gasten (de Vicicle).
Mahabarata: gran narració èpica de la guerra entre Goya i Manuel Godoy, el comprador de la Maja Desnuda. Paisa barata compra compra (de Clídice). 

Mahmud Ahmadineyad: bèstia prehistòrica que hom voldria en extinció que viu i no deixa viure a l'Orient Mitjà. És una zona on entre paquiderms locals i exteriors, prehistòrics i actuals, no aixeca cap! [caça major de Galderich].
maki: guerrer emboscat, amb camuflatge d'arròs i algues nori [cuinat per Clídice].
majorquines: illenques molt tòniques (de kalamar).

maleurat: que té pocs possibles, que va curt d'armilla; també: estatus normal de la majoria [d'en Girbén].
malícia: tendència a fer el mal d’aquells que travessen el mirall.
mallorquí: d'allà on mai saben qui és l'hereu (de Vicicle).
mamallona: unic cas conegut d'insecte que és a la vegada mamífer (inspirada pel marc). 
mamaluc: membre d’un cos format per esclaus que constituïen la guàrdia personal dels sultans d’Egipte. Famosos per la seva actitud fatxenda, sempre amb els braços fent nanses.

mamut: 1. infant de pit amb un apetit colossal. 2. elefant que s'extingí per obstrucció a la trompa [de Puigmalet]. 
mancomunitat: associació de persones a les que els hi falta un braç o els dos.
manganés: 1 element presumptament delictiu(d'El Llibreter). 2 Astro Boy, Bola de Drac, Akira...
maquiabèl·lic: guerriller antifranquista poc escrupolós I que dóna molta guerra.
marastra: mare seguidora del Bob Marley (de Galderich).
marcisista: el que s’obsessiona en contemplar la pròpia decadència física.
mare arrissada: la que mostra un afecte permanent.
marebú: ocell amb molt mala entranya que espanta els seus propis pollets.
maregassa: colossal onada que fan les espectadores a la funció de fi de curs de les seves criatures.
maricònic: dit de tot allò que esdevé símbol del món gai, com ara Sara Montiel o Sara Montiel.
maridatxa: casament i, endavant! fins que no s'apagui la flama (de Girbén).
marieta: eta marítima (d'Olga Xirinacs).

mariguano: paisatge de la costa peruana.
marina: sector de l’exèrcit d’un país integrat per pintors que decoren els menjadors d’oficials amb vistes de la vida a la mar.
marisconada: plat (heptagonal) consistent en dues cloïsses (petites) i tres musclos, regats en vinagre balsàmic, tot decorat amb un polsim de julivert i un regalim de caramel industrial.
marriscada: menjada de marisc de frescor dubtosa.
marroquineria: tècnica de treballar la pell de forma tan natural com plaent.
martirimoni: unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una experiència en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals i destinada a fer-se la vida impossible.
marusoleu: on soterren les marujes (de Vicicle). 
massai: tribu africana que es nega a comprar productes Apple perquè tots comencen per la mateixa vocal.
mastorbació: descobrir, de sobte i aclaparadorament, que t'estimes molt. (aportació de reflexions en català)
mataronià: corredor de la capital del Maresme (esprint de Galderich).
matràs!: exordi a dissimular la mà al darrera (experiment de Girbén).
matrimoney: casament interessat.
mausoleu: contenidor on es dipositen els ratolins espatllats.
mecànic: operari que repara els vehicles dels peregrins musulmans.
melodia: de tan dolça és fa odiosa (de Vicicle).
melogramàtic: persona artificiosa i de sentiment exagerats que estudia l’estructura de les llengües.
membrillo: extremitat o apèndix de reduïdes dimensions però d'uns llustrosos resultats [fruit d'en Girbén].
memòria cau: essencial component informàtic que precipita dades com borrallons amb la il·lusió de què facin un regruix suficient (badada d’aniversari d’en Girbén).
menupausa: restaurant on de nit només es pot menjar a la carta.
menut: el plat del dia (de Vicicle).
merlet: petit ocell negre que nia als murs dels castells.
mestres: +3 o març (mes tres) [calculat per Clídice]
metafísica: teta tangible, tal com s’havia conegut tota la vida en català col·loquial.
metafora: top-less (en sentit figurat).
metamorfosi: operació per augmentar el volum dels pits.
miausoleu: enorme tomba per felins (de Kalamar).

migfondista: es dedica a temps parcial a l’hosteleria, la resta del temps corre.
míldiu: carregament de dispositius anticonceptius
milionari: nari..., nari anant (jo no em veig amb cor, no sóc d'aquesta pasta) [apuntat, però no desenvolupat per Girbén].
mirall: llarim
misogin: còctel a base de ginebra i llavors de soia fermentades (segons recepta de Matilde Urbach).
Miss Antropia: obtingué el títol, justament per no presentar-se al concurs.
mollet: peix petit que, per sobreviure, requereix molta humitat.
moltsa: herba bona per a les ovelles però no recomanable per a la salut dels pastors... (nadala de Galderich)
mona de Pasqua: moai de xocolata.
monestir: edifici destinat a habitatge d’una comunitat de monos o de mones.
monocicle: bici solitari.
monocrom: dit de qui enceta moltes col·leccions, però no passa del primer cromo, que ja se’n cansa.

monopatint: síndrome d’abstinència.
monosílab: so que emet un simi (de Galderich).
Mont-real: muntanya d'edificis que existeixen a Canadà (segons Galderich).
morse: llenguatge amb el que es comuniquen els mamífers marins.
mortadela: si és així, no penso seguir-la ni per terra ni per mar.
mortificar: introduir el taüt al nínxol.
morvós: home de mals sentiments que s'expressa amb educació (d'Òscar Roig i Carrera).

motoxicleta: vehicle motoritzat de dues rodes que presenta gran adherència a l’asfalt.
muscle de roca: es cultiva mitjançant moltes hores al gimnàs.
musicall: barri jueu on es representen contínuament obres com ‘Mamma mia!’ o ‘Cabaret’.


















n(eg)ació: regió dintre de la indisoluble unitat d'Espanya (cri du coeur de Galderich).
nabilis: vaixells de grans dimensions amb la tripulació amargada i a punt d’amotinar-se.

nabiu: fruit rodó, morat, apte per la navegació.
napolitò: tarantel·la que sona en els mòbils. 
naturista: nascut per viatjar en grup amb una càmera de vídeo a la mà.
nàufrac: vestit de cerimònia, apropiat per les festes del Titànic.
Nàusies Marc: poeta valencià del segle XV després d’una sessió de veles i vents.

navagar: passejar per la xarxa fent lectures en diagonal i sense parar gaire esment en res.
na'vigant: hominoide de gran alçada, color blau i ulls grocs, amb fisonomia felina, que es dedica a viatjar dins una embarcació que es mou dins l'aigua de Pandora [cameronada d'Amkiel].
nazisista: el que s'obsessiona en contemplar la pròpia esvàstica (d'Amkiel). 
neboda: en l'antiga Roma, la que vestia als sants (avant la lettre) (de Mona).
nebot: en l'antiga Roma, tipus sedentari i apolític (de Mona).  
nefan: l’admirador que cap artista desitja (vegeu “fan fatal”).
nefari: sinònim de “nefan” aplicat als seguidors d’un difunt cantant madrileny de música per a taxis.
nefritis: al·lèrgia a menjar ronyons fregits.
neguitarra: instrument de sis cordes apropiat per a músics inquiets i impacients.
neguitós: xarop antitussigen.
nerrador: explica els contes pèssimament.
netbook: (angl.) llibre en blanc.
Nigeriàtric: país africà de població envellida a causa de l’emigració.

nigromanta: bruixa que no n'encerta ni una (gràcies, puigmalet).
nigromàntic: aquell a qui un subsaharià, un afroamericà o una persona de color (fosc) en general, desvetlla expectatives amoroses.
nimbus: núvol baix i fosc utilitzat pels àngels com a transport col·lectiu.
nivós: a les pistes d’esquí tracta’m de tu.
nobeli: element químic que es troba a la llana de les ovelles mudes.
no-res: ranxo on els bandits han buidat els estables.

normatiba: reglamentació molt estricta que provoca tensions en els que intenten seguir-la.
noses d’argent: commemora el fet que una parella s’ha fet la punyeta durant 25 anys.
nothificar: tendir a la manca de compromís.
noviciat: edifici on estudien els futurs sacerdots, inusual per estar exempt de casos d’abús sexual.


















òbit: ordinador impossible de reparar.
obrecartes: carter indiscret.
obsolet: pobret, en passar de moda tothom l’abandonà.
ocarina: flauta globular perduda en el bagul dels records.
occident: assassí que arriba per l’Oest.
ocellot: ocell bruixot (piulat per Galderich)
ocorrent: qui pensa apunts pel “disseccionari” mentre participa en una marató.
oculte: qui sap molt i se n’amaga.
odallisca: concubina de l’harem que es fot de cap en trepitjar el sabó a l’interior del bany turc.
odissea: llarg anar d’uns llocs a d’altres en grup, viatge organitzat. La prolongada convivència deriva en enemistats de per vida. 
Office: sense gel, please (de Vicicle).
ofici de difunts: anar passant cap a l’oblit a velocitat variable.
Ofidi: poeta llatí, enviat a l’exili a causa de la seva llengua viperina.
ohm: arbre que presenta gran resistència a l’electricitat.
ohma: ulmàcia, parent de l'ohm, però més inclinat i flonjo (i això és del DCVB) (d'en Girbén).
okulpa: treu profit de bens que no són de la seva propietat, però tanmateix els remordiments no el deixen viure.
òliba: fruit de l’olibera, es pren com aperitiu, sovint farcida de ratolins.
olibetti: una mena de mussol amb tecles.
onanista: dit de qui, als estadis, fa l’onada tot sol.
onatges: determinades parts del cos quan provoquen admiració (del llibreter).
onorista: persona que s'autoexcita sent el treballador de la setmana al Mc Donalds, militar amb medalles... (de Galderich) 
òpera: teatre amb lífting musical (de Vicicle).
opinió: parer expressat sota la influència dels estupefaents.
opuslent: membre d'un grup cristià que ensenya les seves riqueses de mica en mica (coneixença de Galderich).
oratory: prec musical dels conservadors (de Vicicle).
ordinador: aparell que permet cultivar cereals virtuals (hi ha una versió per fruites de la casa Apple).
orenga: discurs adreçat a una assemblea de pizzaioli.
òrgan: instrument per tocar el que et surti dels... (de Galderich) 
orifici: forat corporal que, si es gestiona bé, pot ser molt lucratiu.
origami: el perquè de tot plegat.
orinalt: dit de qui pixa cap amunt.
ornitòleg: (fer l’ornitòleg) figura que estudia els ocells, però en realitat s'en desentén.
ornitorinolaringòleg: metge especialista en curar l’afonia dels monotremes australians.
osessera: galeria de cervells fòssils (de Vicicle). 
osiós: parella de plantígrads que no tenen gran cosa a fer.
ostracisme: aïllament al que són sotmesos aquells mol·luscs bivalves que no es comporten com cal.
ostres!: Expressió del musclo quan el posen a la cassola. (aportació de Galderich)
ous ferrats: cinturó de castedat masculí. 
ous petats: els els fan de tant en tant als futbolistes (de Vicicle).
ovnibilat: potser massa aficionat als ovnis (de Vicicle).
ovnívor: 1 dit dels animals que mengen qualsevol cosa que vola, sense discriminar el que és. 2 consumidor compulsiu de ciència ficció.

















pa a l'ull: llibret de Verkami (de Galderich).

pa i roja: entreteniment perquè la gent no es preocupi dels problemes de la primera paraula d'aquesta màxima [de Galderich].

Pago Pago: capital de Samoa, no s’admeten targetes de crèdit.
pallúç: entrepà de peix.
panarra: pa que conta històries (de Núria Pujolàs i Puigdomènech).
panoli: postres ampostins una mica ximplets però que estan molt bons (de Clídice).
paó: peça dels escacs que es mou de forma imprevisible, tot lluint un vistós plomall.
papa: màxim religiós sense descendència, o no! (encíclica de Galderich que comparteixo).
papabenet: confit molt petit (i en alguns casos amargant). [Sí, la paraula existeix!]

papaio: cap de l’església catòlica d’ètnia no gitana.
papa-gall: el rei del galliner salvatge (de Galderich). 
papa mòbil: el mòbil del meu pare, tal com apareix a l'agènda del meu, de mòbil (d'Eulàlia Mesalles).

papamòbil: mòbil que tothom voldria tenir punxat (aportació de Galderich).
papanates: cap de l’església catòlica vestit de blanc immaculat.

paparatzi: fotògraf de premsa que sotja Benet XVI per si el pesca en algun moment escandalós.
papaus: babaus papistes; bé, els seus incondicionals (de Vicicle).
papissot: Benet Cetce.
papitu: nom familiar del Joseph Ratzinger (de Vicicle).
pa-qué-se-fa-lo-saure: ... si no cal? (pachycephalosaurus) [de Clídice].
paquistaneses: nom familiar de les monges franciscanes.
parador: establiment turístic on el servei és una mica aturat.
paràgraf sangrat: antic mètode per fer "entrar" la lletra [didascàlia de Brian].
parany: 31 de desembre, dia en que l'any fa veure que s'atura, l'endemà tot continua igual.
parasitamolt: tot i que és eficaç per alleugir el dolor, atrau les puces.
paratext: ciència ficció (de Víctor Pàmies).
parella: a a
Parèmia d’Honor de les Lletres Catalanes: A cada porc li ve el seu sant Martí.
parenoia: obsessió malaltissa que tenen alguns homes que temen que en qualsevol moment trucarà a la porta una filla desconeguda.
pares: acabaràs dient-les Nones (de Vicicle) 
pares: això no serveix pa'res (J. Pujol, dixit) (de Mona).
partenó: edifici hel·lenitzant, on s’interrompen embarassos.
Passeig Desgràcia: Avinguda de gran arquitectura okupada per turistes i botigues de marca (de Kalamar).
pasta follada: donut.
pastisset: pastís pastís pastís pastís pastís pastís pastís
pastoriori: pastor endarrerit que sempre arriba més tard (estevada d'en Girbén).
paszebre: pintat perquè els pastorets creuïn la carretera i vagin adorar el minyonet del portal.
pedragogia: educació dels infants amb mètodes particularment violents.
peix espassa: un dels habitants del fons del mar que cal evitar, mai no sap estar al seu lloc.

penisilina: antibiòtic específic per les infeccions venèries masculines.
percebre: 1. conèixer pels sentits uns crustacis d'estranya forma 2. rebre'n una certa quantitat (aportat per Girbén)
perdre el coneixement: oblidar tot allò que hom ha aprés (de Byron i Rokins).

Perineus: serralada situada entre els Penins i l’Anupurna.
perlament: assemblea que exerceix el poder legislatiu de forma penosa.
perles cultivades: es troben dins de les ostres lletraferides.
però també Mónreal: ciutat canadenca que postula que fora dels seus límits tot és imaginari.
perrús: gos castellà i pelut.
personatja: dit de qui aconsegueix notorietat a causa d’un paner espectacular.
pescaorador: futur deixeble de Jesús, via Pentacostés [atrapat per Galderich]. 
petard: explosiu recreatiu que s’utilitza al final de la revetlla.
petum: tan cofoi per l'alta consideració que rep, que potser rebentarà.
petxina: mol·lusc aeròfag (de Vicicle).
pH: pispa Hispà (d'en Girbén).

pi: arbre perennifoli, però irracional.
Pi: 3,1416...  (de Galderich).
piano piano: sense presses (de Brian).

pianola: teclat mecànic, gens benvingut, malgrat el seu nom.

pigat: bèstia amb pelatge de gos dàlmata, fruit de la còpula d’un porc de Yorkshire i un felí català.
pílord: pílor dels aristòcrates que els permet empassar-s'ho tot, menys la guillotina (de Vicicle).  
pilot: pilota mascle amb llum d'emergència (de Júlia).

pinacle: programa per treure-li punxa a les pel·lícules amateurs (de Galderich).
piraigua: canoa foradada.
pirotècnic: especialista en fugir de la presó amb evasions enlluernadores.

piscollavis: àpat per fer entrar la gana però que no passa de l'obertura bucal (regurgitació d'en Galderich).
pitafi: inscripció sepulcral feta de qualsevol manera.

pitbull: massa hores en topless sota el sol.
pitetcantrop: homínid extingit, d’aspecte similar als humans actuals, caracteritzat per una mandíbula prominent per on li regalima la baba.
pitonisa: serp similar a la boa que prediu el futur.
pitrera: mamelles que creixen a l’esquena. 
plàcetbo: s'accepta, però no cura (de Matilde Urbach).
planning: el contrari de placing i sinònim de pating (de Vicicle).
poema: "The Raven", sense anar més lluny.
polímur: compost format per agents de l'autoritat entrellaçats, altament resistent als allaus de manifestants (d'Amkiel).
poli-tic: síndrome de Tourette (de Clídice).
poloni: Po personatge de William Shakespeare que va inspirar un conegut espai sarcàstic de TV3 (de Brian).
Pompeu Fibra: filòleg flexible i filiforme a qui agradava molt herboritzar durant les seves excursions (a peu).

porc singlot: porc salvatge dels que pateixen espasmes quan veuen un caçador (gràcies marc).
porcellana: pèl dels garrins amb el que, tanmateix, s’elabora una terrissa finíssima.

posteritat: passar a la història com a efígie en un cartell, com per exemple el Che.
pota de gall: extremitat divergent que, amb els anys, creix al costat de l'angle extern de l'ull d'alguns faisànids, crec [intervenció de la Matilde].
pravdatisme: doctrina filosòfica que aconsella seguir sempre els dictats de la premsa oficial.
precipuci: situació abismal en la qual el sexe s’aboca sobre el desconegut.

pregadéus: mantis panteista (de Girbén).

premunició: pressentiment del que aviat rebrà un tret.

prepussy: pas previ per entrar al sexe femení  (de Kalamar).

present: temps verbal de regal (obsequi de Matilde Urbach).
pretext: esborrany.
primavera: no es tracta de retocs de Photoshop, ha emmagrit de debò.
primera commoció: primera experiència mística preadolescent (concelebrada amb Galderich)
primitiva: dona de l’Edat de Pedra; calia fer una “porra” per obtenir els seus favors.
principesca: acció de tirar l'ham per pescar un hereu de la corona i així complir el somni de la teva vida: ser una reietona. (badada d'en marc)
producte interior brut: peça de llenceria amb taques.
proesia: poesia sense versos, tota una proesa! (a mitges amb Galderich).
profitlaxi: tractament preventiu d’eficàcia dubtosa, però molt beneficiós per la indústria farmacèutica.
prohiBITir: censura informàtica [de Galderich].
proveta: experiment de laboratori que no arriba enlloc (reacció de Galderich)
psecolabis: pica pica no gaire reeixit (recepta de Galderich).
psicòleg-cola: pretès expert en els racons de l'ànima (de Lo Rat).

punkcionari: vomita sobre l'administrat a la que li demana alguna cosa que creu que no toca  (de Galderich).  
punta de la llengua: part del cos on es preserven les paraules oblidades.
putassa càustica: pendó agressiu (concocció química proposada per Brian).
putassi: metall alcalí de color argentat que, per un petit emolument, reacciona fàcilment amb altres elements.
putinejar: manejar barroerament el parlament rus.
python: l'única serp que sap informàtica (de Brian). 
python: la serp predilecta d'en Brian (de Galderich).


















quaderm: llibreta amb cobertes de pell.
quadràtic: habitatge que es troba a dalt de tot de l’edifici i que té una forma regular.
quadribarrut: qui, tot pretextant amor per Catalunya, en treu profit personal.
qualsebol: recipient semiesfèric d’extrema vulgaritat.

quàquer: ànec que pertany a una secta religiosa.
quartet: composició musical pensada per ser interpretada a una habitació d’un pis minúscul de protecció oficial.
quatrena: na na na na
Que-bé-que-és: natural del Canadà francòfon atacat de cofoisme.
què-bec: típica pregunta quan hom entra a un bar desconegut del Canadà francòfon.
queixalot: la balena més gran dins dels cetacis amb dents.

queixals: dents que permeten als humans fer exclamacions arrencades pel dolor.
quietut: moment de calma interromput per una botzina.
quim: massa d’aliments semidigerits que passen de l’estómac a l’intestí prim. Si l’anomenes “quimet”, agreja.
quimera: monstre fabulós que té cap de lleó, cos de cabra, cua de drac i s’anomena Joaquim.
quincalla: conjunt d’objectes metàl·lics i silenciosos d’escàs valor. Com que el silenci és or, potser caldrà revalorar-los.
quiness: d'identitat dubtosa, fosca (de Vicicle).
quòniam: amb un tros és més que suficient per entretenir-te el dia.


















radi: os de l’avantbraç dels humans, excepte en els bisbes, que tenen cope.
Ramon Lluny: filòsof i escriptor mallorquí, gran globe-trotter. 
Ramon Muntaner: cronista medieval, el cognom del qual honora un costerut carrer de Barcelona.

rapsoda: peix aplanat i llefiscós que viu en aigua carbònica, especialitzat en recitar poemes de gènere líric.
rara avis: ancians ben estranys, que solen negar-se a anar d'excursió amb l'Imserso, d'excursions de venda de mantes tapaburros i enciclopèdies inútils, a balls de saló, a self-services amb amanides onhihadetot: enciam, ceba, tomàquet i olives! i a classes d'anglès, informàtica, ioga, "Com aconseguir un orgasme", que se la passen cultivant l'hort, jugant a la manilla al casinet, fent labors i fumant caliquenyos, no per aquest ordre precisament ;) (de Clídice).
rata-apanyada: rosegaire que amb uns branquillons i quatre draps s’ha fet unes ales i aconsegueix volar.
ratificar: confirmar que els rosegaires han envaït la casa.
ratolí òptic: ven les famoses ulleres Rat Ban.
recullera: cobert amb un extrem còncau i d’efecte boomerang que s’arreplega sol quan cau a terra (de Lo Rat).

red-actor: escriptor, adscrit a les esquerres, al que res li fa escriure gasetilles simulades (escrit per Girbén)
referentdun: votació de tots els ciutadans per a pronunciar-se sobre una qüestió, plantejada de manera que sempre s’acabi donant la raó al que l’ha proposat.
reguetoni: música de macarrons ratllats pensada per empatxar des del primer microsegon (de Lo Rat).

Reis d’Orient: Epifania All Stars.
Reis Macs: majestats que són tant de la poma que mai toquen les finestres (donació de Girbén).
relaxant: dit de tot allò que afavoreix anar de ventre dues vegades seguides.
relinxar: executar, de forma reincident i sense formació de causa, un cavall espanyol.
renta per càpita: xampú.
renou: re re re re re re re re re
repapiejar: escriure butlles papals (d'El Llibreter).
repositori: supositori reutilitzable.
república: tota privada.
requies.cat: pàgina web sobre la mort nostrada (d'Outsider Friar).

reserecció: recuperació de la potencia sexual a través de la pregària.
resignació: el fet d’acceptar amb conformitat que el camí cap a la sobirania del país serà difícil.
ressentit comú: persona molesta per una ofensa que abunda raonablement [aquí és l'Amkiel qui posa seny].  
revella: típica persona que t'explica tots els Sants Joans i les seves aventures mentre intentes parlar amb altra gent entre coca de llardons i coca de fruita. (de Galderich)
revot: prendre partit per un candidat per castigar-ne un altre.
RIC: Requiem In Cagontot (de Galderich).

rimoceront: mamífer perissodàctil que es presenta als Jocs Florals.
rollet de primavera: el típic amor abans del de l'estiu [recepta de Galderich].
romansa: cançó bossa nova o vella (de Vicicle).
rorqual ... o rortal (de Clídice).
rossassa: dona de bandera de cabells platí.
 Ruc 105: exemple d’ase català mediàtic.
rucbi: joc que sembla per ases amb regles de cavallers (de Kalamar).

ruminatge: peregrinació de vaques sagrades.




 












sacsó: 1. individu particularment grassonet d’un antic poble germànic. 2. sac de gemecs, gaita.
sadomita: homosexual a qui li va el BD (de Galderich). 
salamandra: habitació de la casa on la gent s’escarxofa, habitualment davant del televisor, quan no tenen ganes de fer res.

salmòdia: vers amb recança (de Vicicle).
saludable: persona que, si li dius "bon dia", et cura el constipat a canvi. (recepta de Lluís Bosch)
sarsuela: plat de peix i crustacis variats i una mica passats (que canten, vaja).
saurísaure: rar dinosaure que buscava aigua (o objectes perduts) amb un pèndol o amb un enforcall d'avellaner [de Girbén].
secant: baieta (de Clídice).

sensentendrenciar: es diu del fet que un jutge o tribunal dicti la seva decisió sobre, per exemple, un Estatut sense comprendre que pertany democràticament a un poble sencer [d'Amkiel]. 

sentpeus: podòleg.

senyorsexual: homosexual amb ínfules.
sèpia: cefalòpode desprès de confessar (de Vicicle).
sepukultura: tomba de'n Mishima (de Kalamar).

sèquia: canal de rec que no porta aigua.
serenata: llet amb aspiracions melòmanes.
serp: ofidi privat de llibertat (taxonomia de Matilde Urbach).
servell: no tenir el cap molt clar per mor de l'edat (del caparrut d’en Girbén).
sex appeal-pil: afrodisíac fet a partir d’alls, utilitzat pels bacallans a l’època de l’aparellament.
sexofon: instrument musical de vent, les dues extremitats del qual poden ser emprades (encara que de forma diferent) per satisfer les picors sexuals.
siberita: donat a les blandícies i als refinaments d’una vida regalada dins del gulag.
Sigma: la máquina que cose y borda (de Brian).

simbomba: arma de destrucció musical massiva.
símil: sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí sí
similar: simular
similaritat: riure descontrolat que tenen els micos. (aportació d'Antoni Casals i Pascual)
similaritat: tots els goril·les tenen la mateixa cara.
sinergia: 1.321 milions de xinesos fent un bot a l’hora.
Sing Sing: presó per a cantants que desafinen espantosament. (gentilesa d'el llibreter)
sinus: pit de romana.
sismic: mic mic mic mic mic mic [enumerats per Galderich]
smoking: a partir del 2 de Gener aquest vestit queda prohibit als locals públics (de Vicicle).
sobràtic: àtic de més a més que descobrim un cop passada l'inspecció d'habitatge (de Clídice). 

sobre àtic: bossa de paper emprada pel servei postal atenenc.
sodamita: el que fa actes contra natura amb un sifó.
sodi: sentiment profund de malvolença entre mallorquins.
sodoma-soquista: només obté plaer ficant-se troncs d’arbre pel darrera.
sofisma: argument capciós, dit per una reina, per fer passar per veritat allò que és fals.
sogra: 1 imprescindible a la teua forcra; 2 femella mallorquina de l’Ogre (de Mona).
Solaris: va corporificar-se a Benidorm al mil·lenni Zaplana (de Vicicle).
solstisi: diagnòstic chopinià.
sonet: 1. composició poètica formada per dos quartets i dos tercets que indueix a fer una becaina. 2. catorze versos, organitzats en dos quartets i dos tercets (abab abab cdc dcd, o abba abba ccd dee), tots ells decasíl·labs sense cesura, musicals i sense brutícia (de Marta (volar de nit)).
sopa d'All i Au: sopa per prendre llegint aquest blog (de Júlia).
sopa de galets: sopa de Nadal per personetes de la mida d'Astèrix (de Kalamar).

sopes Norr: producte envasat que produeix rebuig al Xiquito i la Mafalda (de Kalamar). 
sordina: religiosa de la congregació dels cupleids. Sempre parla fluixet (de Matilde Urbach).

soufregit: remuneració periòdica que reben els cuiners de xiringuito (d'Amkiel).
spagetti al pesto: spagetti per sortir corrent... (de Galderich) 
spagetti alla putanesca: spagetti picants... de puta mare! (de Galderich)

suara: estar suant en aquest mateix instant (suada d'en Girbén)
suau: suar, però discretament i en el cas de suwaw! amb molt de glamour (suada de la Clídice)
suc gàstric: "no em toquis" (Laporta, dixit) (de Vicicle).
sudació: activitat excretora pròpia dels pobles meridionals.
sueter irlandès: gos fredolic [cosa de Galderich].
suorfília: afecció exagerada a fer esforços físics.
superàvit: el que tenen els néts de Superman, per exemple.
surfagista: nom que rebien les feministes que reivindicaven el vot i que seguien el corrent tortuós de la lògica (proclama de Galderich, que Allau modestament aplaudeix).

















tafurt: acció de fugir amb els diners que hi ha sobre la taula, quan et descobreixen fent trampes a les cartes.

tagín tònic: estofat nordafricà que restableix l’equilibri físic.
tallismà: càstig als lladres musulmans que els hi concedeix virtuts sobrenaturals. 
tàndem: giny en desús; Quatre Gats amb prou feines [afegit per Brian].
tanga: ball argentí, lent i cadenciós, caracteritzat per executar-se amb les natges a l’aire.
tanoka: babau japonès.
tanatatori: servei de pompes fúnebres pels que han mort ofegats. 
tantgent: aforament d'un concert del Bruce (de Clídice).
tautologia: ciència de fabricar caixes de morts.
tavernacle: tenda mòbil on els israelites servien vi de missa.
teca: fusta comestible.
tem: espera en "ps" i li fa por (d'Òscar Roig i Carrera).

temptacle: extremitat (habitualment la mà) amb la que es posa a prova la resistència (o no) als avanços eròtics envers una altra persona.
tempurer: cuiner eventual que fa arrebossats a un restaurant japonès.
tenda de Quilez: cèntric colmado barceloní reconegut per l'amplitud del seu selecte estoc (de Girbén). 
terapeuta: persona que tracta les malalties amb gran eficàcia, 1024 vegades més eficient que un gigapeuta.
tesaurus rex: llista de paraules molt antigues, anteriors a l’aparició de l’home, totes ja extingides.
tetallaire: experta en fer putxinel·lis amb els pectorals i en espais oberts (de Júlia). 
tetasterona: hormona masculina que activa l'atracció directa vers els pits femenins. (idea d'en Galderich)
text: vas de terrissa o d’altres materials, generalment de forma de con truncat amb la boca més ampla que el fons i un forat ordinàriament al mig d’aquest, el qual, ple de lletra, serveix per a criar-hi un o més significats. 
textosterona: ens posa a cent; viagra literari (de Vicicle).
textuales: paraules que volen (de Vicicle). 
textura: només la cultura escrita (de Víctor Pàmies).
texturals: guia d'alpinisme (de Vicicle).

tiberi: pícnic abundós vora del riu, propi dels romans.
timó (vegi's farigola): òrgan que dirigeix la nau consistent en una post plana articulada a la roda de popa mitjançant la ferramenta, molt aromàtic i del qual se'n pot fer infusions quan la nau resta ancorada (de Clídice).  
timocràcia: f. [PO] [LC] Forma de govern en què els drets i els deures dels ciutadans són establerts atenent a les seves rendes. [Això no és una badada, sinó una cita exacta del DIEC2, però oi que ho sembla?]
timpà: posseidor de pa (de tirantlobloc).

tió: germà del pare o de la mare amb seriosos problemes a l’aparell excretor. 
tipus d'interès: Lewis Carrol, Charles Dickens... (a gust del consumidor)  [de Puigmalet]
Tirant lo Blanc: novel·la de cavalleria de lectura obligatòria, el target group de la qual són els tendres adolescents (de Kalamar).

titolar: proveir de títol a la titola (de Girbén).

togas: les dels jutges són altament inflamables (de Vicicle).
tombarella: sepultura juganera (de Lo Rat).

torçaboques: tovalló que neteja a fons els llavis després d'una menja mallorquina (de Kalamar).

torrador: bar, taverna, cafè, bodega, discoteca...
totohm: els pocs ohms que no han mort per culpa de la grafiosi (de Corpi).
trabuctor: el qui s'embarbussa en l'intent de reescriure paraules i pensaments d'altri (donació de David).
transparent: membre de la família que ha canviat de sexe, però que gairebé no se li nota.
transpirar: marxar d'una estança atravessant la paret. Sol aplicar-se a fantasmes i esperits (suada per Lluís Bosch).
trasvals: ball de ritme ternari que et deixa descol·locat.
tribulació: conjunt de persones atabalades per al servei d'una embarcació (de rokins).
Tribunal Supremo: aquell que ens jutjarà a tots i enviarà els catalans a l'infern, per no parlar en cristià (d'Òscar Roig i Carrera). 
trigogometria: anar de festa amb sinus i cosinus (de Vicicle). 
trigonometria: branca de les matemàtiques que, donada una persona, calcula el retard amb el que arribarà a una cita.

triptong: diftong que ha patit una mala experiència lisèrgica.
tríton: interval, de tres tons sencers que formen una quarta augmentada, discret habitant de les aigües més pures (d'en Girbén). 
troqueu: peu rítmic intercanviable (de Vicicle).
tsarsuela: opereta russa, en la qual el sobirà sovint acaba defenestrat.
tsuga: conífera coneguda pels seus fruits llampants i dolços, els tsugus (d'en Girbén).
tualet: poble nòmada del desert del Sahara que va d'un cantó a un altre buscant un lavabo (de Galderich). 
tullista: la que sempre ho sap tot abans que els altres (de Vicicle). 
túmult: congregació de molta gent sense control que acaba malament (de Galderich).
tu niña: peix que escriu en castellà i a més publica per ser filla d'algú amb grans contactes editorials (captura de Galderich)
tub d’assaig: local on els actors prims preparen els seus monòlegs.
tupista: al que tots segueixen quan el cicerone escampa el poll (de Vicicle). 
turbot: peix que és retroalimenta (de Vicicle).
Tyranosaurus Res: dinosaure d’aparença esfereïdora, però que en el fons és una bellíssima persona. 




 












udol: dol
ullals: ulls de mirada penetrant.
umvilical: alcohòlic amb síndrome d’abstinència.
un rat-penat: rosegaire volador, honest, condemnat a la tristesa (ratifica Matilde Urbach).
univers: poema d’una sola línia.
untologia: part de la metafísica que s’ocupa del perquè les torrades sempre cauen del costat de la mantega.
uranista: sodomita primigeni nascut abans de Juanita Reina. 
urna: lloc on van a parar les cendres de la democràcia (de Clídice).
usdefruit: menjar els préssecs del veí.
utopista: via ràpida gratuïta, on no es produeixen accidents i totes les àrees de serveis regalen llardons.





 












vaca: plataforma que s’acobla damunt el sostre d’un vehicle automòbil per a transportar-hi el bestiar.

vacabulari: catàleg de mugits (pels lladrucs vegeu l’entrada “gossari”).
vagassa: prostituta poc feinera.
vagatela: gasa.
vaguencià: nascut a la terra del dolce fare niente (de Vicicle).
vaguet: dròpol d’origen francès que freqüenta les fleques veïnes.
valenciams: pagesos amoïnats per la cotització de l'enciam als mercat internacionals (d'ell Llibreter). 
vampira: xucladora de sang amb tendència a fugir d'estudi (de Júlia).

vaticà: gos de companyia del Papa.
vaticínic: el que anuncia un futur totalment amoral i fa gala d’alegrar-se’n
verdura: arbre de fulla molt i molt perenne.
verenar: prendre arsènic a mitja tarda.
verificar: assegurar-se que algú s'injecti estricnina.
verisme: gènere operístic del segle XIX, sobretot italià, que es caracteritza per la contemporaneïtat dels personatges i de les situacions dramàtiques, i en el qual les seves heroïnes acaben sempre emmetzinades.
vermut: 1. aquell que, a l’hora de l’aperitiu, calla per motius fisiològics i no pas perquè no tingui coses a dir. 2. l'aperitiu dels voyeurs (de Vicicle).
versió veta: s’aplica a aquell software que encara té coses pendents de lligar.
verver: grup ètnic del nord de l’Àfrica que es compta entre els més autèntics del planeta. 
vespa: espècie d'abella italiana amb més mala llet, que no fa ni mel i que va sobre dues rodes (de tirantlobloc).
vestiari: pelleteria.

vi20: gran reserva molt expressiu i amb molt de cos; el que vulgarment se'n deia un vi que fa sang (ebrietat d'en Girbén).
vicicleca: [LC] disposició habitual a l'obtenció de plaer sexual mitjançant cops.  [aportada per Matilde Urbach]
vicicleca: penitència infligida en aquells que han perdut la virtut.
vilbliòfil: amant dels llibres mal escrits i mal editats.
vilveí: tot i que compartim replà, no ens farà mai cap favor.

vinari: veu doble, perquè ha begut massa.
vinocular: administrar Priorat als infants.
viòleg: estudiós de la bida (de l'eminent Puigmalet).
violí: vaig violar (confessió d'El Llibreter)
virus: que no el taste el teu ordinador (de Vicicle).
vis-sexual: massa recargolat per fotre simplement un clau.
visexual: rosat calent (mateixa via de transmissió que l'anterior).
vista cansada: paisatge memorable, que en aparèixer sovint en postals i calendaris, se sent fatigat i es torna borrós (revisió d'una visió de Lluís Bosch).
viva: abocament de vi generalment fet des d'una determinada altura (transmès per la mèdium Matilde).
vivisecció: àrea d'una bodega on els efectes del seu producte ja produeixen visió doble (brindat per Clídice)
vol-au-vent: (gal.) ala delta.
vot-ant: formigueta treballadora a la que emprenyen cada quatre anys perquè vagi a les urnes (vot nul de Clídice).
votiquí: urna electoral.
votox: frau electoral consistent en inflar el percentatge de participació.



















wasavi: vell japonès que explica acudits picants.















xa-xa-xà: ball estrictament prohibit a l’Iran.
ximplet: litigi estúpid iniciat per un valencià anomenat Joaquim.
xixirinap: de poca vàlua i en forma de nap (de Girbén).
xuixo: ca dolç comestible (bordat per Matilde).
xutar-se: difícil operació consistent en empènyer el propi cos amb puntades de peu (Girbén en vena).























 












zenobi: monestir taoista.
zenturió: paradoxa (de Vicicle).
zetaci: balena que és l’última de la classe.
Zigaena filipendula: rellotge de ratera que usaven al monestir de Sixena (d'Olga Xirinacs).

zing-zing: presó per delinqüents de pit.
zooilògic: recinte on es poden veure engabiats pianos de cua, màquines de cosir, sabatilles de quadres i productes de ferreteria.

zuau: antic soldat algerí d’extremada finor.

5 comentaris:

  1. Dues propostes per si dallonses.
    Catallunya: país del sud-est d'Europa de topografia excessivament relliscosa.
    Etimoorgia: activitat, sovint plaent, que acaba trobant filiacions, sovint falses, dels mots.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Lo Rat, les publicaré quan la temàtica ho permeti.

    ResponElimina
  3. A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W VVV WW VVVVV X Y Z

    ResponElimina