De tots els peixos que hi ha a la mar
cap té un careto com el del rap
mira que és lleig el paio aquet
però el perdono, fa bon suquet
és bo a la planxa o en salsa verda
en canvi bullit és una merda
i la poca feina que dóna l’espina
pels mantes com jo és cosa fina
rap al matí, rap a la tarda
és un gustet per qui no carda
i si no et plau la fila aquesta
de gest sorrut, no està per festes,
busca’t un peix de pell més fina,
seitó, pagell, humil sardina
però tio no em toquis més les pilotes
ja ho saps prou bé, no aguanto idiotes
que això que canto és el rap del rap
peix com tifa fosca, lòfid aplanat
el rap del rap, el rap del rap
ja veus, la rima no em fa mal de cap
el rap del rap, el rap del rap
del mar el nero i de Cassà el tap.
(dedicat a Joan-Lluís Lluís)
Bé, com a lleig el rèmol deu n'hi do! Ahir en varem cuinar i també és molt bó al forn!
ResponEliminaNo sé, Galde, el rèmol el veig poc com a musa, caldrà tastar-lo.
ResponEliminatas tu mu mal :P m'he fet un panxó de riure imaginant-te hihihihi sóc més de sardina, per cert, que sóc plebea i així puc menjar amb els dits :D
ResponEliminaAixí va bé sardines de menú? ;p
ResponEliminaa mi lo que me exen como ló serdo :D
ResponEliminaEi, el Rap aquest flueix, té ritmet, fa de molt bon dir.
ResponEliminaRecordo la nit que vam trobar un tremendo rap del Cantàbric varat per la marea a la Concha de Donosti... Ens hauries d'haver vist, tornant a casa en tren i amb el peixàs dins d'una bossa d'escombraries. Sopa de rap i rap arrebossat va ser el menú dels següents dies.
No sé si hauria gosat menjar un peix deixat per les onades, potser no estava bé de salut... Com estàs aquí escrivint, suposo que era de bona pasta.
ResponEliminaNo he dit que que estava amb una mossa arrauxada, nadiua del port de Pasaia, filla d'un arrantzale i d'una peixatera. Més garanties impossible!
ResponEliminaAprofito a recomanar un magnífic bloc per als que preuem el peix:
http://dolors-elspeixos.blogspot.com
Com que poca musa! El rèmol és peix pratenc per naturalesa i per espina, amb estany i avinguda dedicades (del Remolar, que quedi clar), i amb el respecte de tot un poble deltaic que s'emociona quan en sent parlar.
ResponEliminaPisco: no en tens prou de cuinar el sagrat rèmol, sinó que a més l'ultratges dient que és lleig. Hi ha errors que un no hauria de cometre mai de mais.
Puig, en què quedem?, pollastres o rèmols?, mar o muntanya? O és que el Prat és la nova Venècia del Baix Llobregat?
ResponEliminaHosti, t'he imaginat recitant el rap amb pantalons cagons, gorra cap enrere i cadenes d'or al coll i gairebé caic de la cadira!
ResponEliminaPel que fa al Prat, mira si és venecià que fins i tot a l'aparcament del Pryca els va sortir una bassa permanent amb peixets i ànecs.
Santi, és un exercici purament literari, no esperis que us amenitzi els àpats familiars.
ResponElimina