Imatge d'April Mae
L’ínclit col·lega Puigmalet ha tingut la bona pensada de reunir en un racó del seu bloc una col·lecció voluntàriament exhaustiva de tots els diccionaris catalans disponibles en línia. En trobareu de normatius i d’històrics, d’infantils i d’estudiantils, de tècnics i de bilingües. Sense dubte una iniciativa que esdevindrà un enllaç de referència.
El que m’ha sorprès és que hagi inclòs aquest Disseccionari® dins d’un apartat de diccionaris, diguem-ne, més “creatius”. Puig, t’ho agraeixo, però no estic segur que sigui una bona idea. Corren per aquests mons de bits lectors amb poc senderi, per a qui Fabra i el Bokabulari són filòlegs igualment qualificats, i no sé jo quines lliçons n’extrauran si troben els nostres vocabularis ximples al costat de referències del tot serioses.
Prou pena tinc pels que arriben a casa meva amb ganes d’aclarir el sentit d’una expressió (“picar l’ullet” s’endú la palma) i els que fan les recerques escrivint com déu els dóna a entendre (“penisilina”, “monguetes seces”) i molt particularment em sap greu per un lector de Plovdiv, que em temo que és un estudiant de català bàsic que mai no aprovarà els exàmens. No sé, no m’agradaria que l’Alcover o en Moll se m’apareguessin entre somnis, tot llançant-me malediccions.
El que m’ha sorprès és que hagi inclòs aquest Disseccionari® dins d’un apartat de diccionaris, diguem-ne, més “creatius”. Puig, t’ho agraeixo, però no estic segur que sigui una bona idea. Corren per aquests mons de bits lectors amb poc senderi, per a qui Fabra i el Bokabulari són filòlegs igualment qualificats, i no sé jo quines lliçons n’extrauran si troben els nostres vocabularis ximples al costat de referències del tot serioses.
Prou pena tinc pels que arriben a casa meva amb ganes d’aclarir el sentit d’una expressió (“picar l’ullet” s’endú la palma) i els que fan les recerques escrivint com déu els dóna a entendre (“penisilina”, “monguetes seces”) i molt particularment em sap greu per un lector de Plovdiv, que em temo que és un estudiant de català bàsic que mai no aprovarà els exàmens. No sé, no m’agradaria que l’Alcover o en Moll se m’apareguessin entre somnis, tot llançant-me malediccions.
Si se t'arriba a aparèixer en Coromines, demana-li, si et plau, on comprava les xiruques. Gràcies.
ResponElimina[L'ínclit Puigmalet sap el que es fa].
El fet de situar-te dins dels DCL no em va plantejar ni mig dubte, Allau. La llengua és un diccionari normatiu i un d'invers, un de seriós i un de tonto. De fet els diccionaris tontos sovint són molt seriosos. Aquest és el cas.
ResponEliminaMatilde, les xiruques de mossén Alcover no t'interessen?
ResponEliminaSi ho diu l'Ínclit, només em queda callar (i treure el reclinatori).
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaTranquil, ja saps que en Gazo no té criteri... per a això t'ha seleccionat! ;-)
Malgrat tot, felicitats per estar inclòs en un apunt de referència com és el que comentes. A veure si algun estudiós "seriós" de filologia pot somriure una mica i li dones una mica d'enginy!
Galde, mentre no li encomani la tonteria...
ResponEliminaAnava a dir-te alguna cosa elogiosa d'aquestes que segurament et mereixes, però: era necessària aquesta foto? No puc mirar amunt, ai! Quina anguniaaaaaaaaa. T'odio.
ResponEliminaAh! i felicitats i tot aquests tipus de coses. En Puig fa santament, o ateament, no ho sé.
Clídice, a mi també em fa molta angúnia. L’he posada per castigar-me.
ResponElimina