hidrosfera: tauró.
lavatiba: fins que es produeix l’erupció del volcà.
messalina: la Mar Morta.
occeà: destí final dels assassinats (de Lo Rat).
xipollejar: orinar festiu, els homes (de Lo Rat).
pas: principi de Pascal (de Brian).
aigües dures: la remaleïda versió heavy de l'aigua que ens pertoca als barcelonins (de Girbén).
aiguallit: brou fluix que omple els llits d'aigua en dos sentits: llits d'aigua i fer aigües al llit (d'Olga).
aiguallit: brou fluix que omple els llits d'aigua en dos sentits: llits d'aigua i fer aigües al llit (d'Olga).
occeà: destí final dels assassinats.
ResponEliminaxipollejar: orinar festiu, els homes.
Pas: principi de Pascal
ResponEliminaaigües dures: la remaleïda versió heavy de l'aigua que ens pertoca als barcelonins.
ResponElimina(I és que avui -per uns milers d'euros- ens venen a canviar la caldera, morta prematurament per una trombosi deguda a l'acumulació de calesterol.)
Aiguallit: brou fluix que omple els llits d'aigua en dos sentits:: llits d'aigua i fer aigües al llit.
ResponEliminaOlga
M'hi estic trencant les banyes amb la messalina. "Mar morta" perquè la forma que té el llac en qüestió fa pensar en una una vulva gegant?
ResponEliminaRecords de la Carmina Burana!
Mati, no et trenquis més les banyes: més salina.
ResponEliminaCoi, de vegades l'evident és invisible als ulls, que diria aquell!!
ResponElimina